L'exposició commemora el 75è aniversari de l'Exposició Internacional de 1929, que va impulsar l'economia, la indústria i la transformació de Montjuïc.
Exposició Internacional de Barcelona del 1929
L’esclat de la Primera Guerra Mundial, el 1914, i la crisi econòmica, social i política internacional posterior van deixar sense sentit la primera idea de celebrar una exposició internacional d’indústries elèctriques, atès que aquesta font d’energia havia deixat de ser nova. Però la mateixa iniciativa de reconstrucció cultural de la nació que havia nascut de la voluntat de la Mancomunitat va servir al Govern de la dictadura per intentar sortir de l’estancament econòmic i resoldre el problema de desocupació existent arreu de l’Estat.
El projecte va ser aprovat pel Consell de Ministres sota la presidència d’Alfons XIII. Finalment, l’exposició de Barcelona se celebraria el 1929, coincidint amb l’Exposició Iberoamericana de Sevilla, i passaria a denominar-se Exposició Internacional de Barcelona. En l’acord quedaven exclosos de participar-hi els països presents a la capital andalusa, i el contingut s’estructurava en tres grans blocs: la indústria, l’art a Espanya i l’esport.
La Junta Directiva de l’Exposició, que s’havia creat el 1913, va desaparèixer i es van constituir el Comitè Permanent, una junta assessora presidida per l’alcalde de Barcelona —el baró de Viver—, l’Alt Patronat d’Art, la Junta Consultiva i la Direcció General pel marquès de Foronda.