Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

El títol “Barcelona: l’Arxiu que som” expressa el vincle indissoluble entre la ciutat, l’Arxiu Municipal i les persones que, col·lectivament, construïm la memòria de Barcelona. Al llarg de la nostra vida, generem documents –quan naixem, ens casem, ens empadronem o interactuem amb l’administració– que acaben formant part dels arxius. L’exposició aspira a fer que cadascú se’n senti protagonista, demostrant que l’Arxiu no és un ens distant, sinó un espai viu, compartit i proper que ens defineix.

L’enfocament de l’exposició es basa en la força i la singularitat dels documents originals, amb prop d’un centenar de peces -entre originals, facsímils i reproduccions- seleccionades entre els més de 50 quilòmetres lineals de fons documentals que custodia l’Arxiu Municipal des del segle XIII. En un context actual de transformació digital, la mostra destaca el valor tangible i únic d’aquests testimonis documentals, que són els protagonistes de l’exposició i que conviden el públic a connectar amb la història a través de la seva materialitat i valor patrimonial únic. Aquesta selecció no només mostra una trajectòria històrica de segles de la ciutat, sinó que també fa palès que l’Arxiu és un servei públic actiu i essencial per a la ciutadania.

El recorregut de l’exposició s’estructura en quatre grans àmbits conceptuals que ofereixen una visió completa i diversa de la història de la ciutat a través dels seus documents:

• L’Arxiu Municipal de Barcelona: Aquest àmbit presenta l’Arxiu com un servei públic essencial des dels seus orígens el segle XIII fins a l’actualitat, destacant la seva evolució en l’era digital i el seu paper en la preservació de l’autenticitat i l’accessibilitat de la memòria de Barcelona. Es presenten els valors que defineixen l’Arxiu: accessibilitat, transparència, autenticitat, memòria, preservació, drets, restitució, identitat, investigació i servei públic.
• La governança municipal al llarg dels segles: Explora l’evolució de la governança local, des de la creació del primer govern municipal autònom l’any 1249 fins al restabliment democràtic de 1979 i el present. Documents com l’única còpia conservada del privilegi de Jaume I de 1249 o el Llibre Verd del segle XIV il·lustren l’accés de Barcelona a l’autogovern des de ben antic. També s’hi inclouen referències a institucions com el carreratge, la declaració de Sarajevo com a districte 11è, les actes de les primeres eleccions democràtiques de 1979 i els expedients de repressió franquista, mostres de l’esperit de resistència de la ciutat.
• La ciutat com a espai físic: arquitectura, urbanisme i serveis col·lectius: Aquest apartat documenta la transformació urbana de Barcelona des de la ciutat gòtica intramurs. Documents com la vista panoràmica de Wyngaerde de 1563, els plànols de l’Eixample o els projectes modernistes de Gaudí i Puig i Cadafalch il·lustren el diàleg entre tradició i modernitat. Paral·lelament, s’explora la gestió històrica dels serveis públics (educació, sanitat, transport), en què destaca l’aspiració de Barcelona de ser una ciutat equitativa.
• La societat: formes de treball i diversitat social: L’últim àmbit posa el focus en les persones com a protagonistes de la història de Barcelona, i explora les formes de treball i la diversitat social. Des dels gremis medievals fins a la revolució industrial i la globalització contemporània, documents com el Llibre del Consolat de Mar o registres de vagues obreres mostren com el treball ha modelat la identitat barcelonina. L’àmbit també inclou testimonis de lluites socials, des del vot femení de 1933 fins a les manifestacions per l’alliberament sexual de 1977, els quals subratllen que la història de Barcelona és un mosaic humà de vivències, somnis i resistència que aspira a fer una ciutat més justa i plural.

Com a cloenda del recorregut expositiu, es presenta un element audiovisual que dona a conèixer els projectes de futur de l’Arxiu Municipal de Barcelona.

Els documents exposats a la mostra provenen dels centres d’arxiu de l’Arxiu Municipal de Barcelona: l’Arxiu Històric de la Ciutat, l’Arxiu Municipal Contemporani, l’Arxiu Fotogràfic i els arxius municipals dels deu districtes de la ciutat.

L’exposició té un emplaçament òptim al Saló del Tinell, un escenari històric situat a la plaça del Rei, part del Museu d’Història de Barcelona i dins les dependències de l’antic Palau Reial Major. Aquest espai no és només un contenidor, sinó un element actiu que enriqueix el relat, en connectar físicament i simbòlicament el passat medieval amb el present de la ciutadania barcelonina.

Una exposició organitzada per l’Arxiu Municipal de Barcelona a cura de Daniel Venteo.

Entrada lliure
Saló del Tinell (pl. del Rei, 10)
Museu d’Història de Barcelona

Inauguració: 19 de setembre a les 18.00 h

L’exposició es podrà visitar del 20 de setembre al 23 de novembre
Dimarts – dissabte
10.00 h a 19.00 h
Diumenge
10.00 h a 20.00 h

Què aporta aquesta exposició a la ciutat de Barcelona?

Aquesta mostra té un paper crucial per a la ciutat, ja que s’adreça a tota la societat amb un objectiu clar:

1. Fer pedagogia i apropar l’Arxiu a tothom: L’exposició vol fer pedagogia sobre què és i què significa l’Arxiu Municipal de Barcelona, una institució amb més de set segles al servei de la ciutat. Recorda que els arxius no són institucions exclusivament per a estudiosos, sinó que estan oberts a tota la ciutadania i són el reflex de la vida quotidiana de les persones que fan possible la societat.
2. Fomentar una ciutadania participativa i crítica: És una crida a descobrir —i, en molts casos, redescobrir— Barcelona, reflexionar sobre la seva formació i el seu present, i fomentar una ciutadania participativa, activa i crítica.
3. Visibilitzar el valor de l’Arxiu com a pilar democràtic: Posa en relleu la feina silenciosa i continuada de generacions d’arxivers. L’Arxiu és fonamental en l’actualitat per garantir l’accés lliure i gratuït a la informació, la transparència en la gestió pública i la preservació del patrimoni documental. Es destaca el seu paper com a eina per a una societat democràtica i participativa, un pilar que protegeix drets individuals i construeix els relats sobre la història de Barcelona.
4. Connectar amb la identitat i la memòria col·lectiva: El “som” del títol subratlla que l’Arxiu és una construcció col·lectiva, feta per tota la ciutadania. Els visitants hi trobaran un mirall de la seva identitat, una manera propera de conèixer la ciutat a través de la seva gent i de reconèixer-se en els documents que expliquen el que vam ser i també allò que som.

“Barcelona: l’Arxiu que som” s’emmarca en un context especial: el Congrés Internacional d’Arxius – ICA Barcelona 2025, que se celebrarà del 27 al 30 d’octubre de 2025 al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Es preveu que atregui més de dos mil assistents d’arreu del món, fet que converteix “Barcelona: l’Arxiu que som” en una peça clau dins el programa cultural que acompanyarà l’esdeveniment. Aquesta coincidència reforça l’objectiu de l’exposició de fer l’Arxiu accessible i rellevant, oferint als visitants internacionals una visió directa i tangible de com la ciutat entén i valora el seu patrimoni documental i contribuint al diàleg global sobre el futur de l’arxivística.