Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

Els centres d’arxiu de l’Arxiu Municipal de Barcelona conserven documents amb petits defectes com és el cas dels estrips. Davant d’aquestes situacions, des de l’Arxiu, com a responsables de la custòdia i preservació del patrimoni documental de la ciutat, restaurem els documents per evitar que se segueixin deteriorant.

Fins fa poc, l’equip de restauració de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) afrontava la presència d’estrips als documents aplicant un tractament anomenat de consolidació, consistent en l’ús de paper japonès combinat amb un adhesiu natural basat en el midó o bé amb adhesius semisintètics d’origen cel·lulòsic.

Arran d’una visita al taller de conservació i restauració de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, l’equip de restauració de l’Arxiu Contemporani va poder conèixer un tractament documental innovador basat en la nanocel·lulosa bacteriana. En comparació amb el tractament amb paper japonès, el tractament amb nanocel·lulosa bacteriana es basa en l’ús d’un material transparent i prim, molt més adient per a la restauració de documents translúcids com, per exemple, el paper vegetal.

Amb l’objectiu d’experimentar amb el tractament de nanocel·lulosa bacteriana, l’equip de restauració de l’AMCB es va posar en contacte amb l’empresa BIOM – BioInspired Materials i amb el Departament de Biotecnologia i Materials Biobasats de l’Institut de Tecnologia en Polímers i Nanotecnologia de la Universitat de Buenos Aires. BIOM va enviar una mostra de nanocel·lulosa bacteriana, mentre que la Universitat de Buenos Aires va adreçar múltiples mostres basades en nanopapers de nanocel·lulosa, similars a fulls rectangulars, amb diversos nivells de transparència.

La cel·lulosa bacteriana sense deshidratar és un material conreat en laboratoris a partir de la segregació natural realitzada per cert tipus de bacteris. Originàriament, es va utilitzar amb finalitats sanitàries per curar la pell, però actualment s’està experimentant amb la cel·lulosa bacteriana per a embolcallar els aliments per la seva condició de material biodegradable i sense toxicitat. Després de la seva deshidratació, la nanocel·lulosa bacteriana aconsegueix una consistència similar al paper japonès, però les seves característiques fan que sigui més adient per a la restauració de papers transparents.

La restauració dels documents amb el nou tractament basat en la nanocel·lulosa bacteriana ha resultat tot un èxit, ja que ha possibilitat la consolidació d’un plànol de dimensions 1,60 x 1,20 m que presentava diversos estrips, el més gran dels quals mesurava 80 cm. Una vegada consolidat, el plànol ha pogut ser traslladat, comprovant-se que les consolidacions no s’havien desenganxat i que el seu grau de transparència era molt bo.

Una vegada comprovat l’èxit del tractament amb nanocel·lulosa bacteriana, l’equip de restauració de l’ACMB té previst experimentar amb el seu ús en altres tipus de documents. Des de l’Arxiu, manifestem el nostre agraïment a BIOM i al Departament de Biotecnologia de la Universitat de Buenos Aires per la seva generositat i per haver fet possible l’ús del tractament amb nanocel·lulosa bacteriana.