01 Març | 2017
J. M. ABAD va situar el context de l'època, amb els primers plans d'inversió als barris i les llargues discussions amb els representats veïnals, així com el paper dels col·legis professionals com el d'Aparelladors i la seva revista CAU.
J.A. SOLANS fa una detallada explicació pel període 1977-79 que com a Delegat d'Urbanisme de l'Ajuntament va dur a terme una importantíssima compra de sòl, principalment per equipaments i zones verdes, de l'ordre de 126 ha.
La relació en forma de projecció va ser exhaustiva concretant lloc, barri, dirigents veïnals, propietaris i detalls de l'operació.
R. Cáceres considera clau el paper de les AAVV, la dels col·legis Professionals i la sort que existís el Pla Comarcal. Qualifica de fascinant treballar per l'Ajuntament durant aquell període que es funcionava per objectius, cuidant molt el disseny urbà i la creativitat, entre altres consideracions.
Critica el posterior paper dels Gerents i la manca de sòl per habitatge.
J. Roca ho resumeix subratllant el ritme de les actuacions, aprofitament de les oportunitats, la negociació del conflicte i la importància dels equipaments escolars.
FILA O: R. Boix indica com davant del Pla Comarcal hi havia posicions contraposades, el PSUC opinava que sí però l'existència d'operacions no previstes i d'altres molt negatives com la Via O.
Fila O: C. Prieto, com a president de la FAVB estava enfront de l'Ajuntament. Per a ell, el Pla Comarcal va ajudar per generalitzar i legitimar les reivindicacions ciutadanes amb importants mobilitzacions. Senyala la importància de la 2a informació pública i com van aconseguir els plànols. Qualifica de "transparent" l'equip de J.A. Solans, i recorda aspectes del municipalisme Metropolità.
J.M. Abad, opina que el Pla Comarcal va significar un debat ciutadà que no s'ha repetit i el paper dels professionals molt implicats amb la ciutadania.
Reclama la necessitat d'un debat com aquell en l'actualitat.
J.A Solans, fa una reflexió sobre el context geopolític del període en el mediterrani, l'estat de salut de Franco i les seves implicacions en el fet que Madrid que creixia fins a les 45.000 ha i Barcelona es veia limitada en el seu creixement.
Diverses opinions des del públic senyalen les diferències entre aquest primer urbanisme democràtic i el posterior qualificat molt més críticament, incloent-hi els JJOO.
J. A. Solans clou la seva intervenció fent un recorregut per als períodes posteriors al seu senyalant com les zones verdes i els equipaments cada cop s'allunyen cap a la perifèria. Remarca les aportacions de O. Bohigas i fa un recorregut sobre la història urbana contemporània de Barcelona. Acaba defensant els JJOO positius, gràcies també al procés urbanístic previ que ell ens ha detallat al llarg de la sessió.
J. M. ABAD Tanca la sessió defensant que els JJOO van estar al servei de la ciutat i no al revés, materialitzant coses ja planificades.
Acaba reclamant la necessitat de recuperar l'esperit crític ciutadà davant el Pla Comarcal de cara al futur.
Eugeni Forradellas Bombardó
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.
