Associació Consell de Cent

Conferències "Gent de la Casa Gran": "Barcelona i els serveis a les persones"

14 Març | 2018

Barcelona i els serveis a les persones

Taula debat sobre Serveis Socials, Educació, Salut Pública i Joventut

La presidenta de la taula Eulàlia Vintró, inicia la presentació del debat recordant que l'any 1979 no existia el concepte de Serveis a les persones, que la primera llei de Serveis Socials és de 1984 i que, per tant, aquests serveis no eren una obligació del sector públic. Destaca com la regidora Francesca Masgoret va incorporar el concepte de Serveis Socials a l'Ajuntament, deixant darrere el de la caritat i creant equipaments per canalitzar les necessàries respostes. En relació a la salut assenyala com en aquest àmbit es va produir una bona relació amb la Generalitat, que va permetre posar en marxa el primer consorci i implementar polítiques com la de drogues o la de gent gran. Comenta la gran innovació que va suposar la Regidoria de Joventut, amb el primer Pla jove el 1985, precedent d'altres plans estratègics sectorials. Finalitza la seva intervenció constatant que els Serveis Socials no es van consolidar fins el tercer mandat municipal i com el municipalisme va ser el pioner, ja que primer es van crear les regidories de Serveis Socials, després l'Estat va crear el Ministerio de Asuntos Sociales i darrerament es va crear la Conselleria de Benestar Social, amb la qual les relacions no van ser sempre fàcils.

Sara Blasi va destacar a la seva intervenció que el primer que es va prioritzar va ser capgirar la relació entre escoles públiques (38%) i privades (68%). Es van construir escoles noves, es va fer la llei del CEPEC incorporant escoles cooperatives a la xarxa pública, es van ampliar les escoles bressol, treient les de sanitat de la qual depenien, i es va dinamitzar la participació amb els consells municipals escolars.

A continuació va intervenir Carme Turégano, actualment gerent de Sant Andreu, qui va valorar com tot el que s'ha fet ens ha permès arribar fins a on ara hi som i com l'impuls, la imaginació i la bona gestió dels escassos recursos van permetre un ajuntament proper amb participació, combatiu al costat dels moviments socials i amb el districte com a nucli organitzador intersectorial.

Albert Serra, qui va ser gerent de Serveis Socials, va fer un repàs cronològic des de 1979, valorant com aquest era un sector residual des del punt de vista competencial per al poder local i com l'impuls municipalista va posar les bases per avançar en uns Serveis Socials de proximitat. Es va generar, des de l'experiència real, una escola de tècnics i gerents que van aprendre fent.

Finalitzades les intervencions de la taula es va donar la paraula a la fila zero intervenint en primer lloc Francesca Masgoret, que va ser regidora durant tres mandats (de 1979 a 1989) i que va ser la primera regidora de Serveis Socials d'un ajuntament que va gestionar el pas de la beneficència als drets socials. Compartí que tot i la poca comprensió dels companys de consistori per aquest àmbit, que no hi havia referents legals clars i la manca de professionals i de recursos, va ser una època de gran iniciativa i creativitat que va permetre posar en marxa programes molt innovadors com el servei a les dones maltractades, el centre de salut reproductiva, l'accessibilitat als autobusos, el primer congrés de la gent gran i tantes altres coses que es podrien citar.

Continua intervenint Albert Batlle que va ser regidor del districte d'Horta- Guinardó i de diverses àrees, entre elles Esports, destacant com la construcció de l'estat del benestar es va fer des del municipalisme i com en un marc concret de normatives es va impregnar tot de polítiques socials i de serveis públics per millorar la qualitat de vida de la gent.

Finalitza les intervencions qui va ser regidor de Joventut al primer consistori, Enric Truñó, que amb molta passió va recordar que tot i que va entrar a una regidoria que no tenia cap competència, cap funcionari i cap pressupost es van fer moltes coses perquè ens atrevíem i ens aliàvem, com per exemple enviar 800 nens i nenes als casals d'estiu. Es va aprovar el Projecte Jove amb un gran procés participatiu amb 115.000 joves participants i es va fer política transversal. Finalment, critica el model gerencial adoptat posteriorment.

Maravillas Rojo