10 Octubre | 2022
El passat dia 10 d’octubre de 2022, en un saló de l’Hotel Rívoli de Barcelona, vàrem tenir un dinar-debat amb el catedràtic de Política Econòmica de la UB i president del Consell Econòmic i Social a Madrid, l’economista Sr. Anton Costas. Atesa la complexitat del moment que vivim, el prestigi del conferenciant i un títol del debat tan atractiu: “El món que ve”, va fer que hi hagués una elevada assistència. El president de l’Associació, Eugeni Forradellas, va obrir la sessió fent una curta presentació del ponent, agraint al Sr. Costas haver acceptat parlar-nos d’un tema tan complex.
Seguidament, el ponent va iniciar la seva intervenció recordant-nos que després de la Segona Guerra Mundial es va viure un període de trenta anys de prosperitat. Després de Thatcher i Reagan, en els anys 1980, ha seguit un període neoliberal de quaranta anys, model que ara es mostra esgotat. De fet, ja fa més d’una dècada que a la societat hi ha un profund malestar. La globalització, la concentració de la producció en monopolis i grans empreses, un paper poc actiu dels governs, o la manca d’ocupació de qualitat, han creat molt malestar en amplis sectors de la societat. Mentre hi havia ocupació i perspectives d’un millor futur les tensions s’havien pogut superar, però ara hi ha molt ressentiment i la societat s’ha polaritzat de forma preocupant. Donald Trump i el Brexit en són clars exemples de la frustració existent.
En aquests darrers anys hem patit dures crisis com la de la Covid, o la guerra d’Ucraïna. Però les crisis poden ser una oportunitat, en ser un revulsiu de transformació de la societat. Es tracta de conciliar la recerca de l'eficiència econòmica amb la justícia social creant una potent classe mitjana i una societat cohesionada. Cal aprofitar millor el talent existent i impulsar la cohesió social. El sistema productiu té tres fases: la preproducció, la producció i la postproducció. És a la fase de la producció que s’ha d’impulsar l’equitat creant treballs de qualitat i oportunitats, mentre que en la fase de postproducció es poden aplicar polítiques de redistribució, però per si soles no són suficients per portar la cohesió social.
El debat que ha seguit a la presentació d’Anton Costas ha sigut molt ric i les intervencions molt diverses. Com afavorir la mobilitat social? Manca d’un Relat per explicar la crisi. Els bancs centrals s’han vist obligats a proposar polítiques més socials. Es parla molt dels “grans temes”, però els problemes immediats de l’atur i la manca de seguretat s’obvien. És la solució augmentar la producció? Cal una major regulació per part dels governs. Hi ha poc diàleg entre el món urbà i el món rural. Són només uns exemples dels molts temes tractats.
Anton Costa conclou que la sortida a la difícil situació actual està a construir un nou relat i un nou contracte social. Un model que creï treballs de qualitat, potenciï la classe mitjana, fomenti la inclusió social, una intervenció més activa dels governs i que ofereixi seguretat i perspectives de futur. És a dir, cal un nou contracte social, que porti a una nova prosperitat per tots.
Agraint un cop més la seva presència a l’Anton Costas, vam acabar aquest intens i interessant debat.
Francesc Raventós
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.
