Associació Consell de Cent

Dinar-debat amb Eduard Soler

22 Març | 2018

"Quina responsabilitat té Europa en el món àrab?" El passat 22 de març l'Associació Consell de Cent va celebrar un dinar-debat amb la participació d'Eduard Soler, politòleg i investigador Sènior del CIDOB, especialitzat en seguretat regional en el Mediterrani i en relacions euro-mediterrànies. La sessió, que portava per títol "Quina responsabilitat té Europa en el món àrab?", va abordar diferents aspectes de la relació entre Europa i els països àrabs. En primer lloc, Soler va analitzar les conseqüències de la guerra d'Iraq, que va marcar el clímax de la influència americana a la zona i l'inici del declivi de la seva hegemonia. També s'apunten altres efectes, com la mobilització de l'opinió pública en contra de la guerra, les repercussions que reporta a l'Iran, l'origen d'Estat Islàmic o l'entrada de Rússia en l'escenari internacional. Un altre dels aspectes analitzats va ser el fenomen de la Primavera Àrab, que s'inicià al Magreb, concretament a Tunísia (desembre de 2010), i que es va expandir a la resta de la regió, en gran part gràcies a les xarxes socials. Soler parla de les reaccions de cada règim a aquestes protestes, que en alguns casos van ser reprimides i en altres van provocar la caiguda del líder o la implantació de reformes. Es posa en context la reacció a la Primavera Àrab per part d'Europa, que es troba immersa en plena crisi econòmica, amb el focus d'atenció posat a Grècia. El pragmatisme, el temor a l'auge de l'islamisme polític i el control de la immigració irregular fan que la Unió Europea sigui favorable a restablir l'ordre a la regió. S'obre un debat entre els assistents on es qüestiona el paper de l'ONU, que malgrat que s'ha demostrat essencial en temes d'ajuda humanitària està resultant ineficaç per mantenir la pau a la zona. També es planteja l'efecte potenciador de les xarxes en les protestes durant la Primavera Àrab, que van provocar la por dels règims autoritaris i que ara posen en qüestió els sistemes democràtics. Durant el debat els participants s'interessen per la posició de Turquia, el desenvolupament de la guerra de Síria o el conflicte kurd. Soler explica l'evolució del govern d'Erdogan a Turquia des de 2002, que va generar una sèrie d'esperances en la seva primera etapa en el govern, però que s'han vist estroncades per la seva deriva autoritària, sobretot per les mesures adoptades després de l'intent de cop d'Estat. També s'aborda el tema del terrorisme i la reacció que s'ha produït a Europa i Barcelona com un cas nou. A aquest respecte, Soler apunta que hem d'evitar caure en el discurs en els termes "d'ells i nosaltres" i planteja que l'amenaça no és el terrorisme, sinó com nosaltres reaccionarem com a societat enfront d'ell.