Associació Consell de Cent

Va iniciar la seva intervenció fent una breu descripció de l’estat de la ciutat al 2023 quan s’incorpora el nou govern municipal, fa 18 mesos destacant que al 2023, la ciutat començava a sortir de tres crisis: l’impacte de la Covid; els efectes del “procés” i una polarització i una relació tensionada amb alguns sectors de la ciutat (no només atribuïble a una de les parts).

Hi havia una desconfiança de la ciutat vers les seves pròpies capacitats. Avui, a 2025, aquesta situació s’ha anat revertint, s’ha produït un procés de distensió, la ciutat creu en ella mateixa i la potència de la marca Barcelona continua sent molt poderosa. N’estem veient els efectes (retorn empreses).

Des de el primer moment es prioritza el diàleg respectuós i ampli amb la ciutat i els representants de les institucions cíviques: més estabilitat a les relacions i seguretat jurídica de les actuacions municipals.

De la situació actual destaca:

- Fragmentació política municipal i general que continuarà present: caldrà ser capaços d’arribar a acords mitjançant transaccions, sense que es considerin fracassos o claudicacions.

- Un entorn mundial de re configuració de la Globalització que comporta grans reptes per a l’UE, a la vegada que obre grans oportunitats. Espanya, que és la quarta economia europea, no pot adoptar una actitud de passivitat sinó d’entomar responsabilitats.

- Sector públic i privat hem d’orientar-nos conjuntament a entomar els principals reptes i oportunitats que té avui la ciutat, i que tenen a veure també amb la nostra responsabilitat en el conjunt d’Europa. No podem tenir una actitud passiva en els afers europeus sent-ne la 4a potència econòmica. Tenim actius extraordinaris que podem aportar a la construcció de solucions als principals debats de futur: desglobalització, descarbonització, desigualtat, demografia, defensa, deute i democràcia.

En l’àmbit local assenyala com a reptes: habitatge, turisme, clima, migració, sensellarisme i desigualtat. I com a oportunitats: esdevenir referent científic i tecnològic d’Europa.

Pel que fa al turisme comparteix que és un sector amb un pes cabdal a la ciutat: 15% empreses, 150.000 ocupats, 14,9% del PIB, per sobre d’aquesta proporció creiem que ja no aporta valor, i contribueix a una estructura salarial i ocupacional no qualificada.

No volem renunciar al turisme, però el que ens cal és potenciar altres sectors econòmics per evitar els riscos del monocultiu i perquè el propi sector turístic no acabi morint d’èxit (estudi URV 2023: més de la meitat dels propis turistes critiquen la massificació turística).

Aquest és un dels sectors que va ser més fortament impactat per la crisi de la Covid, però la seva recuperació ha estat més ràpida de l’esperat. La demanda és imparable, i l’única manera que tenim d’exercir un cert control és a través de l’oferta.

Tampoc podem obviar que la percepció ciutadana apunta a un malestar creixent de la ciutadania en relació als efectes que té aquesta activitat (no és un fenomen exclusiu de Barcelona).

Aquest és un context que seria irresponsable obviar des de les administracions, i aquest govern defensa com a encertades algunes de les mesures que va adoptar l’anterior govern: el PEUAT i el pla de xoc contra l’allotjament il·legal han demostrat ser eines adequades (i han suposat alhora una revalorització d’actius i preus hotelers).

La nostra agenda econòmica 2035 contempla polítiques transversals per al conjunt de sectors i es desplega territorialment en les que seran les grans

àrees de desenvolupament dels propers anys:

Eix Diagonal Salut: recerca, transferència i ciències de la vida.

Zona Franca: Indústria 4.0, alimentària i logística i, un nou barri residencial.

Sants-Montjuïc: esdeveniments, esport, cooperativisme i cultura.

22@: innovació, emprenedoria i creativitat.

Besòs: indústria creativa, verda i circular.

Sagrera: nou espai de centralitat, node de connexió de transport i gran bossa de promoció d’habitatge.

Àrea centre: Re-urbanització, ciència (Ciutadella Coneixement) i emprenedoria.

Finalitzada la seva intervenció (que annexem) s’obre un ampli ventall de preguntes i comentaris per part dels participants: compra Casa Orsola, continuïtat de la Copa América, comerç de proximitat, gestió e impacte del turisme i molts més aspectes que afecten l’activitat econòmica de la ciutat que són comentats pel ponent, al que la presidenta, en nom de l’Associació li dona les gràcies per l’interessant i instructiu col·loqui que ha compartit amb nosaltres Jordi Valls.

José Cuervo