06 Juny | 2016
“Economia col·laborativa”
Com ja és habitual, un grup de membres de l’Associació Consell de Cent ens vàrem trobar al voltant d'una taula a l’Ateneu, per compartir i debatre reflexions i propostes en torn a la societat i la ciutat.
Aquesta vegada el tema central va ser l’economia col·laborativa” que ens va presentar l’Albert Cañigueral pioner i promotor de l’economia col·laborativa, fundador i principal editor de ConsumoColaborativo.com, Connector OuiShare a Barcelona i autor del llibre “Vivir mejor con menos”.
Començarem recordant com fa uns anys es van posar en marxa els bancs del temps que facilitaven els intercanvis d’habilitats sense monetitzar i constaven com avui s’intercanvien milers de coses: idees, cotxe , casa, espais, coneixement, salut, diners, i un llarg etc i com per fer-ho s’utilitzen plataformes digitals i s’organitzen models de negoci basats en recursos compartits que posen en valor riquesa disponible i que està infrautilitzada.
La col·laboració que té com a suport les plataformes digitals permet escalar al seu abast. Milions de persones de tot el món participen avui en aquest tipus de processos i intercanvis, sigui amb estricte ànim de lucre, per raons purament altruistes, o en altres ocasions, amb una combinació de contribució social i de remuneració.
Un dels aspectes claus és millorar tot el que es relaciona amb la generació de mecanismes de confiança entre desconeguts, per a motivar transaccions dins de la plataforma.
La figura del prosumidor avança i qualsevol persona amb un mòbil es converteix en proveïdor de productes o serveis. L’economista J. Rifking en el seu llibre “La societat de cost marginal cero” constata que compartir és més important que competir i que l’accés és més rellevant que la propietat.
Les empreses col·laboratives sense inventari propi (el tenen distribuït), facturen i donen serveis que multipliquen per milers l'activitat d’empreses convencionals.
La darrera setmana una responsable de l’UE donava compte de que l’economia col·laborativa a Europa mou més de 28 mil milions d’euros i afirmava que el fenomen no es pot aturar perquè seria com si s’hagués parat l’impremta al s. XIX. Però cal trobar la manera de regular-ho adequadament i es plantegen directives europeas en aquest sentit .
Cada dia hi ha una més amplia coincidència en que l'economia col·laborativa ha vingut per quedar-se i així ho creu també el ponent amb el que vàrem mantenir un interessant diàleg sobre el fenomen col·laboratiu i com ens afecta i afecta a les ciutats.
Maravillas Rojo
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.
