07 Abril | 2014
El Sr. Jaume Cela va intitular la seva conversa com “El que perdura en l’acció educativa”.
Va dividir la seva exposició en tres parts, la primera, temps d’incerteses, la segona, verbs que han d’aparèixer en una acció educativa, i la tercera la va dedicar als reptes que avui té plantejada l’educació.
Després d’una breu introducció en la que es va referir als grecs Heràclit i Parmènides que ja des de l’antiguitat van saber copsar molt bé el canvi i el moviment en la natura i en concret en la vida humana, explicà de com en moltes ocasions hi ha persones que entenen l’educació com el mite de Procusto, bandit que oferia posada al viatger solitari, el convidava a estirar-se sobre un llit de ferro, i mentre dormia si la víctima era alta i el seu cos era més llarg que el llit li tallava els peus o el cap. Si, al contrari, era de menor longitud que el llit i li sobrava espai, l’estirava fins que tingués la mida del llit.
A continuació va enumerar alguns dels fenòmens que avui són causa d’incerteses:
L’acceleració de la vida
El canvi i diversificació de les institucions: la família, l’escola, el món del lleure, les tecnologies, la ciutat
La immigració, les noves cultures
La crisi de l’estat del benestar
La crisi en el món del treball
La segona part la va dedicar a descriure el que anomenà com a verbs o actituds que han d’acompanyar tota acció educativa:
Acollir: acceptar la diversitat, la singularitat de cada infant. L’escola ha de ser inclusiva
Mostrar: fer interessant el currículum, saber motivar i transmetre passió pel saber
Acompanyar, no adoctrinar
Donar estabilitat emocional
Escoltar als mestres i als pares
Donar autonomia
Responsabilitzar
Valorar el coneixement, la bondat, la felicitat
No malmetre l’autoestima
Confiar, saber esperar
Tenir sentit de l’humor
Finalment, va dedicar una estona a parlar dels reptes que avui l’educació té plantejats. Va fer una crítica de la incapacitat a nivell de l’Estat espanyol de consensuar una llei d’educació (en trenta anys set lleis) i va assenyalar com a reptes aconseguir una escola inclusiva i amb equitat, l’avaluació dels centres, tot millorant la imatge que donen els informes oficials, l’autonomia, respectant la singularitat de cadascú, la revisió de les metodologies, per tal que ajudin els infants a adquirir coneixements interessants, el treball en xarxa, i sobre tot prioritzar la intel·ligència i la bondat dels alumnes.
En Jaume Cela va contestar diferents preguntes i a petició d’alguns dels comensals va recomanar alguns llibres sobre el tema de la xerrada.
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.
