Associació Consell de Cent

Tercera conferència - Gent de la Casa Gran (1977-1983)

25 Abril | 2019

Barcelona i el moviment veïnal

En el marc del cicle Gent de la casa gran 1977-83 organitzat per l’Associació Consell de Cent i el Museu d’Història de Barcelona, va tenir lloc el passat dia 25 d’abril la conferència Barcelona i el moviment veïnal, presidida per Eugeni Forradellas, que va presentar Germà Vidal i va comptar amb la participació d’Andrés Naya i de Fernando Pindado.

Començant la sessió, Eugeni Forradellas fa un repàs de les distintes activitats realitzades en el marc d’aquest cicle, tot recordant la situació d’àmplies demandes a les quals el consistori havia de respondre en aquells anys i com van incidir la visió del carrer i del moviment veïnal. A continuació, presenta Germà Vidal recordant que abans de ser regidor va ser dirigent veïnal i posa com a exemple que com a president de l’Associació de Veïns de Montbau va negociar amb altres membres del moviment veïnal el soterrament del segon cinturó.

Germà Vidal valora com una de les millors experiències vitals els seus deu anys com a regidor de districte, tot destacant la vitalitat del moviment veïnal en un moment en que tot estava per fer i no es tenia experiència de gestió. Comenta com en arribar al districte de Sant Andreu només hi havien dos treballadors, el conserge i la persona que tallava els que anaven a la mili, mentre que quan va marxar ja eren més de 80, i expressa la satisfacció per la seva activitat durant aquests anys.
L’històric activista veïnal Andrés Naya fa un repàs per l’època, assenyalant com a les dues bandes de la trinxera, consistori i veïns, es va aconseguir generar llaços
d’amistat. El dia 11 d’abril de 1970 es va constituir l’Associació de Veïns de Nou Barris. Es reivindicaven semàfors, escoles, espai públic, asfaltat als carrers i també l’accés a aigua potable per a tothom. Les reivindicacions sempre anaven acompanyades de propostes integrades en els anomenats Plans de barri. Comenta com als anys 60 i als 70, anys sense llibertats, van ser anys de molta imaginació, es plantejava de diverses maneres com accedir a les organitzacions en les que es podia connectar amb la gent.

L’estudi d’Anna Alabart sobre les 70 associacions il·legals de barri constata que comptaven amb 70 mil afiliats i uns 1.100 activistes. Té un record especial pel paper desenvolupat per l’alcalde Socias Humbert i també posa en relleu el paper de renovació que va jugar el moviment veïnal a Barcelona alhora que constata la capacitat de proposta veïnal d’aquests anys i posa com a exemple el Pla d’Acció per a les municipals i la seva participació en les manifestacions de l’any 76 de l’Assemblea de Catalunya. Recorda les discussions amb el primer consistori democràtic i acaba valorant amb motiu dels 40 anys de les associacions de veïns les cent accions aconseguides, molt significativament les relatives a equipaments i a espai públic, afirmant la necessitat de diàleg entre poder i participació.

Continua Fernando Pindado qui de jove va presidir la AAVV de Torre Baró i el 78 la de Ciutat Meridiana, comentant com el fet d’apostar per l’existència de les associacions, no comissions de barri il·legals, va impulsar el moviment veïnal. Recorda la importància d’organitzar una olimpíada popular a Nou Barris, com l’octubre del 73 van presentar a Rodríguez Ocaña, que va sortir escollit regidor tot i que no li van fer possible accedir al càrrec o com la situació generava una estreta vinculació entre la vessant reivindicativa i la vessant política. La seva opinió és que la crisi del moviment veïnal d’aquells anys es produeix no per la marxa cap a l’Ajuntament de dirigents veïnals sinó per un problema de projecte. Finalitza valorant com els problemes d’avui són d’abast més ampli (hipoteques, salaris, salut...) i es pregunta quin és el marc
adequat per la participació efectiva.

Després d’un animat col·loqui per part dels assistents l’Andrés Naya demana al MUHBA analitzar el teixit social de ciutat. En Marc Andreu assenyala que Barcelona és un cas excepcional per les seves característiques i per l’alt nombre d’associats.
Finalment, Joan Roca explica que entre els projectes del MUHBA està analitzar el moviment veïnal en la seva doble escala de ciutat i de barri i acaba qualificant ’Associació Consell de Cent com a “Senat de la ciutat”. Germà Vidal clou la sessió compartint que abans i ara, sempre hi ha persones que es “trenquen les banyes” perquè les coses funcionin.

Maravillas Rojo