10 Gener | 2015
El dia 10 de gener d’aquest 2015 recent estrenat , membres de l’associació Consell de Cent hem fet una preciosa visita a una part de la col·lecció d’art modernista del MNAC. El guia de la visita ens explica que el Museu ha reorganitzat els seus espais i la forma de presentació de les col·leccions, de manera que no sigui ja una presentació clàssica, estrictament cronològica, sinó que les obres estiguin agrupades segons altres criteris, per aconseguir un impacte més emocional del recorregut.
Les obres del període 1880-1940, aproximadament, han estat distribuïdes en 4 itineraris, dels quals, en aquest moment, es pot visitar el primer, que és el que veurem. És el que fa referència a l’inici del modernisme i el seu desenvolupament en diversos aspectes: pintura, sobretot, però també escultura, mobiliari i decoració.
I efectivament, la visita comença a partir de la sala en que es troba la Vicaria (1870), obra ben representativa d’un classicisme que ja té els dies comptats. La generació següent, la de Rusiñol i Cases, entre altres, buscarà altres horitzons, altres influències. Canviarà de mentalitat, sortirà dels tallers i els interiors, concebrà l’art com una forma de trencament i de rebel·lia, i, davant l’estretor d’horitzons de Barcelona, marxarà a Paris, on descobrirà altres formes de dibuixar i de pintar, els cartells de Toulouse-Lautrec, l’ambient bohemi de Montmartre o el poder de l’absenta, entre tantes altres coses.
El guia inicia el seu relat a partir d’una curiosa pintura, en la que un grup de burgesos contempla les obres exposades en la vitrina d’una galeria d’art, que conté també gravats i fotografies. És el moment en que la burgesia comença a voler diferenciar-se pel consum de l’art i el col·leccionisme. Veiem després la influència del japonisme, amb l’arribada de les estampes de paisatges naturals o de les elegants japoneses envoltades de flors. És el descobriment de l’arabesc, dels contorns en negre, que tindran la seva traducció catalana en els cartells de l’època, amb les manoles cobertes de mantons virolats. I després ja Paris, el Moulin de la Galette, Montmartre, le Chat Noir. I després encara, la seva rèplica barcelonina, els Quatre Gats, amb els plafons tan coneguts de Cases –els del MNAC són els originals. Tot un compendi de la nostra història d’ara fa poc més d’un segle, viscuda per uns fills de burgesos que es van convertir en bohemis i ens van deixar un esplendorós llegat.
El recorregut ha seguit veient uns magnífics mobles de marqueteria procedents de la Casa Lleó i Morera i, -no hi podia faltar!- un parell de sales dedicades a Gaudí i a Jujol, amb peces de mobiliari, portes i alguns altres estris casolans, en un intent e retornar a Jujol allò que li pertoca, i que la relativament recent sobrevaloració de l’obra de Gaudí ha tendit a deixar a l’ombra, ara que, finalment, Gaudí ha aconseguit agradar a la gent de Barcelona.
Un recorregut magnífic per un tros brillant de la nostra història col·lectiva. Ho hem passat tan bé que ja esperem que el MNAC ens convidi a veure el segon recorregut i tots els que vinguin després, per seguir descobrint aquest llegat nostre que mai no coneixerem prou i seguir gaudint d’aquest Museu extraordinari.
Marina Subirats
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.
