Associació Consell de Cent

Visita al Port de Barcelona

15 Setembre | 2015

Port de Barcelona: una infraestructura estratègica per a la ciutat i el país

Una nombrosa delegació de membres de l’Associació del Consell de Cent van visitar el passat 15 de setembre el Port de Barcelona, on van mantenir una reunió de treball amb el president Sixte Cambra i van efectuar un recorregut marítim per les instal·lacions portuàries. Com a soci de l’entitat i adjunt a la Presidència del Port, aquesta visita ha suposat per a mi un plaer doble. També ha estat molt satisfactori comprovar el gran interès que genera aquesta infraestructura, un hub logístic i de transport estratègic per a la ciutat i per al país. Per aquells que no vau tenir l’ocasió d’acompanyar-nos, exposarem breument els principals aspectes del Port que van centrar la trobada.

Un dels grans actius del Port de Barcelona és la seva diversificació. De fet, fins i tot, es pot dir que es tracta de 5 ports en 1: el port comercial, el port de l'energia, el port de creuers, el port logístic i el port ciutadà (Port Vell). Aquesta diversitat de línies de negoci, l’extensió de les nostres instal·lacions (1.300 hectàrees després de la darrera ampliació) i la nostra especialització en mercaderia d’alta valor ens converteix en el principal Port de l’Estat per dimensió econòmica i generació de recursos.

La continuïtat i la solidesa de l’estratègia del Port, amb independència dels canvis de govern que s’han produït en els darrers anys, és un altre dels punts forts de la infraestructura. El III Pla Estratègic del Port de Barcelona, presentat enguany amb l’horitzó del 2020, estableix unes fites concretes articulades al voltant de tres eixos: el creixement, que es tradueix en garantir uns volums d’activitat i tràfic òptims; la competitivitat, que exigeix un alts nivells d’eficiència i una  diferenciació en l’oferta; i la sostenibilitat, que implica actuar de manera que es garanteixi la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves necessitats. Durant la visita també es va posar de relleu el caràcter públic del Port de Barcelona. El fet de ser una infraestructura al servei del teixit productiu i social del nostre entorn, explica l’esforç inversor i l’espai que es dedica a determinats tràfics. És paradigmàtic el cas dels creuers: tot i que aquesta activitat representa aproximadament el 7% dels ingressos totals del Port, hem fet una clara aposta per potenciar aquest tràfic pels grans beneficis que comporta per la ciutat i pel conjunt de Catalunya. De fet, segons un estudi recent de la Universitat de Barcelona, l’activitat de creuers del Port genera prop de 800 milions d’euros de facturació, contribueix amb 413 milions al PIB de Catalunya i garanteix el manteniment de 7.000 llocs de treball. La ciutat de Barcelona és, per cert, la principal beneficiada, ja que rep el 75% de l’efecte directe d’aquesta activitat.

El cas dels vehicles respon a la mateixa lògica. Si Barcelona s’ha consolidat com el port líder de la Mediterrània en el tràfic d’automòbils (enguany assolirem les 900.000 unitats transportades) ha estat per la nostra forta vinculació amb el clúster d’automoció del país. Així, el Port de Barcelona és avui la principal eina d’internacionalització de la indústria automobilística, altament competitiva a l’exterior gràcies, en bona part, a l’eficiència i a l’elevat grau d’especialització de les nostres instal·lacions. També cal recordar que la nostra infraestructura té autonomia financera, és a dir, no rebem diners dels Pressupostos Generals de l’Estat ni de cap altra administració. Amb els nostres ingressos paguem les despeses generals, les inversions i l’amortització del deute, a més de contribuir al manteniment de Puertos del Estado (que no genera recursos propis) i al Fons de Compensació Interportuària, que finança aquells ports que són deficitaris. Des de l’any 2000 el Port de Barcelona ha generat inversions per valor de 4.000 milions d’euros, el 50% finançats pel propi Port i la resta a càrrec de la iniciativa privada. Aquesta xifra posa de manifest el rol de la nostra infraestructura com a motor econòmic del país i generador d’inversions.

Els reptes que el Port de Barcelona té per endavant són ambiciosos. El III Pla Estratègic és la nostra declaració de principis: volem jugar en la lliga dels grans ports i volem competir, per tant, amb els enclavaments del nord d’Europa. Del gran flux de comerç que s’origina en Àsia amb destinació a Europa, només el 30% es descarrega als ports de la Mediterrània, mentre que el 70% restant arriba fins als ports del nord per ser posteriorment distribuït pel continent. Estem convençuts que els ports de la Mediterrània estem preparats per assumir una major quota de mercat d’aquest volum de tràfic, que supera els 20 milions de contenidors anuals.

El Port de Barcelona ja ha completat la seva ampliació, com vam poder veure durant la visita marítima, amb l’objectiu de captar més càrrega i ampliar la seva oferta logística a les empreses de la seva àrea d’influència. Un àrea que arriba cada cop més lluny (fins als 1.200 quilòmetres de distància) i on el ferrocarril i, en concret el Corredor Mediterrani, tindrà un paper clau per garantir la connectivitat i l’eficiència.

Joan Colldecarrera

Adjunt a la Presidència del Port de Barcelona