18 Febrer | 2016
Un nombrós grup d’ex-regidors i alguns acompanyants vàrem visitar el dijous 18 de febrer Sant Joan Despí, on vàrem ser rebuts pel regidor Sr Àlex Medrano i Soler.
L’objectiu, plenament assolit, era conèixer l’obra de Josep Mª Jujol, arquitecte destacat del modernisme català, però també dibuixant, pintor, dissenyador i escultor amb una imaginació desbordant. Va ser arquitecte municipal de la ciutat i el que més obra hi ha deixat. El seu art, on domina el sentit religiós, neix de la natura i la geometria amb una gran diversitat de formes i abundància de color. Com alumne avantatjat, va col·laborar amb Gaudí en algunes de les seves obres com el disseny de forja dels balcons de la Pedrera i els relleus d’estuc del sostre del pis principal, el banc ondulant del Parc Güell.
La visita, guiada per Carles Espanyol, va començar a la Torre de la Creu, coneguda popularment com a Torre dels Ous. Va ser la seva primera obra i un encàrrec de la seva tia, Josefa Romeu, que li va donar total llibertat a l’hora de dissenyar una casa d’estiueig, amb dues vivendes simètriques pels seus dos fills. Era el 1913, i entre la burgesia barcelonina s’havia posat de moda anar a estiuejar en aquesta vila de la vall del Llobregat.
La seva vista ens impactà. Les curvilínies parets, les coloristes cúpules, el porxo amb els dos arcs parabòlics que donen pas a la entrada dels habitatges i la mateixa reixa del jardí ens van sorprendre. L’edifici està format per la intersecció de cinc cilindres, de diverses mides, rematats per unes cúpules recobertes, en el seu origen, d’un trencadís de vidre que li donaven una gran lluentor que causaven un gran impacte visual. D’aquí ve el sobrenom de Torre dels Ous. A nosaltres, al passejar per la coberta de l’edifici també ens van meravellar encara que ara són de mosaic però mantenen tota la policromia original. La casa està coronada per una creu de ferro forjat.
Del seu interior vam admirar les dues escales de cargol amb una fina barana de ferro forjat, que ocupen els dos cilindres més petits, així com els treballs de fusteria dels ampits de les portes i les ondulades sanefes de guix dels sostres i les escales..
Després, passejant per uns carrers de vianants, vàrem arribar a la església parroquial de Sant Joan Baptista, originàriament romànica que ha patit nombroses reconstruccions. Jujol va portar la direcció artística de la posterior a la guerra civil, i a ell es deuen els treballs de forja de les reixes, els de guix dels púlpits amb inscripcions bíbliques, el confessionari i el mateix Sagrari.
Tot seguit vàrem anar al carrer Verdaguer, on en uns pocs metres vàrem trobar tres boniques edificacions d’en Jujol. La Torre Jujol, que originalment eren dues vivendes simètriques, una de les quals era la seva residència quan treballava a la població. La projectà en forma de "L" per tal que totes les estàncies donessin al jardí i les finestres estan decorades amb ondulants esgrafiats del típic color blau anyil, el blau Jujol. Sobre la porta principal es llegeix la inscripció “Deu hi sia”.
La casa Serra-Xaus, en origen, era un habitatge unifamiliar amb una estructura de cossos quadrangulars. La seva peculiaritat és la tribuna cúbica situada sobre el porxo i que conforma un vèrtex asimètric. La decoració de la façana es basa en unes sanefes blaves, i una parella d’ànecs que va dibuixar al mateix temps, perquè era ambidextre.
I la tercera és la Casa Rovira. Jujol decorà la façana amb esgrafiats senefes amb dibuixos geomètrics, motius de flors, cistells de fruita i una representació de Sant Joan al bell mig.
Finalment arribarem a Can Negre. Una antiga masia que en Jujol va haver de reconvertir en una residència d’estiueig amb un jardí romàntic i un hort. La seva visió amb el llampant color ocre i la profusió de formes i dibuixos combinant esgrafiats, trencadís, fusta i ferro ens deixà quasi bé atordits.
Jujol, tot conservant la estructura original va ondular la façana i va eixamplar les finestres portant-les cap a l’exterior. El balcó central el reconvertí en una tribuna en forma de carrossa que va acaparar tota la nostra atenció. Cinc medallons units per un esgrafiat amb motius de vegetació, formen la inscripció “Ave maria gratia plena dominus tecun”. La seva visió et deixa astorat i després embadalit.
A l’interior ens va cridar l’atenció l'escala amb una cúpula profusament decorada en tons blaus i un àngel en el centre i una calaixera molt fonda amb un interessant mecanisme d’obertura dels calaixos que vàrem veure en el replà. La capella, amb una exuberant decoració on dominen els colors daurats, blaus i vermells. I ja a la sortida, un retaule que en Jujol restaurà els daurats, la inscripció i afegí les portes amb un enginyós mecanisme d’obertura.
En definitiva, un recorregut magnífic a través del modernisme que hem d’agrair, en gran part, a l’ajuntament de Sant Joan Despí que la va organitzar amb gran encert.
Carme Servitje
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.
