Associació Consell de Cent

Medalla d’Or al Mèrit Esportiu a Enric Truñó ex regidor d’Esports i Joventut en l’època dels Jocs Olímpics

06 Octubre | 2015

Nota de premsa Ajuntament de Barcelona

L’alcaldessa agraeix la contribució d’Enric Truñó per haver fet, a través de l’esport, una Barcelona més compromesa i cohesionada.

L’Ajuntament de Barcelona atorga la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu a l’ex regidor d’Esports i Joventut en l’època dels Jocs Olímpics

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha volgut reconèixer avui la contribució d’Enric Truñó, ex regidor d’Esports i Joventut del govern municipal de l’alcalde Maragall, perquè Barcelona s’hagi convertit en una ciutat més compromesa i cohesionada socialment, a través d’eines com l’esport. L’alcaldessa ha recordat el paper fonamental que va tenir Truñó, membre del “dream team” perquè, juntament amb l’alcalde Maragall, Barcelona aconseguís acollir uns Jocs Olímpics.

L’alcaldessa Colau ha assegurat que “a diferència d’altres experiències que van pivotar exclusivament sobre el sector privat, els Jocs del 92 van distingir-se per teixir una àmplia xarxa de complicitat amb la ciutadania sota lideratge públic, i de cooperació amb les entitats esportives que constitueixen un dels principals pulmons associatius de la nostra ciutat”.

L’alcaldessa li ha fet entrega de la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu en nom de tot el consistori, en un acte on han assistit, entre d’altres personalitats, els ex alcaldes de la ciutat, Narcís Serra, Pasqual Maragall i Jordi Hereu. En la seva intervenció Colau ha destacat que avui, “l’esport contribueix a millorar no només la nostra salut personal, sinó de forma especial la salut de la nostra ciutat mitjançant el compromís cívic, l’apoderament ciutadà i la gestió compartida d’equipaments amb entitats i associacions esportives de la nostra ciutat”.

Colau ha recordat el clam contra la guerra dels Balcans que va suposar la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’any 92. “La cooperació no va quedar reduïda únicament a l’esport, sinó que vau convertir-la en fraternitat quan per primera vegada els Jocs es van convertir en un clam contra la guerra als Balcans i de solidaritat amb la ciutat assetjada de Sarajevo”. “Ara, quan una altra guerra torna a colpir-nos, necessitem que Barcelona torni a obrir les seves portes a la solidaritat i esdevingui un lloc d’acollida de totes aquelles persones que han perdut la seva llar”, ha conclòs.

“Ara hem de tornar a recuperar aquest entusiasme que va fer gran Barcelona, un entusiasme que vau saber contagiar no només als jocs olímpics, sinó i de forma molt especial als jocs paralímpics que es van celebrar aquell mateix any a la nostra ciutat combinant les dues virtuts que pregonava Rafael Campalans pedagogia i entusiasme”, ha assegurat. I ha conclòs “en l’esport, en la política i en la vida en general, només ens superem cooperant. Sense cooperació no hi ha projectes d’èxit com Barcelona”.