BCNvsODI | Ajuntament de Barcelona
Drets de Ciutadania i Diversitat

Noticies falses, desinformació i discurs d’odi: com navegar en el desordre informatiu

04/06/2018 - 08:56 h

Reflexions. Les notícies falses són només una petita part de l'ampli panorama de desordre de la informació, que és usat, entre altres motivacions, per difondre missatges amb contingut discriminatori.

Les notícies falses són només una petita part de l'ampli panorama de desordre de la informació, que és usat, entre altres motivacions, per difondre missatges amb contingut discriminatori.

Els rumors no són nous. Tampoc ho són les mentides, els prejudicis o els estereotips. Els mitjans de comunicació, al llarg de la seva història, i molt especialment des del naixement de la comunicació de masses, han estat utilitzats, en múltiples ocasions, per difondre falsedats i informacions al servei de la propaganda política i altres interessos.

Fins aquí res de nou. El que sí que és nou, però, són els canvis que ha generat la irrupció d’Internet i les xarxes socials en el panorama informatiu mundial: els creadors d’informació es multipliquen i les noves tecnologies fan que qualsevol contingut pugui donar la volta al món en qüestió de segons. Com a conseqüència, la barrera entre emissor i receptor d’informació es desdibuixa, fent que pràcticament qualsevol persona pugui crear i difondre qualsevol tipus de contingut: veraç, contrastat, de qualitat; però també contingut fals, enganyós, discriminatori.

És davant d’aquest panorama que sorgeix el debat al voltant de conceptes com les notícies falses o els rumors, i el seu impacte en contextos especialment delicats, en els quals situacions de crisis econòmiques, polítiques, humanitàries o de conflicte armat, poden exacerbar la difusió de continguts discriminatoris contra grups minoritzats, com a eina al servei del discurs d’odi.

 

Les notícies falses: un concepte polititzat

La seva pròpia nomenclatura és font de polèmica. Moltes persones tendeixen a fer servir el concepte més estès: noticies falses o fake news, que va ser escollida paraula de l’any el 2017 pel diccionari britànic Collins pel seu impacte a nivell internacional, i que la defineix com “informació falsa, sovint sensacionalista, disseminada sota l’aparença de notícia”. Segons Jonathan Zittrain, cofundador del Centre Internet & Society Berkan Klein de la Universitat de Harvard, la clau d’aquest concepte és la intencionalitat, és a dir, que es tracti de notícies intencionadament falses.

Però no tothom està d’acord en l’ús d’aquest concepte. D’una banda, algunes veus crítiques asseguren que es tracta d’una noció molt polititzada; un clar exemple és l’ús que el president dels Estats Units, Donald Trump, fa d’ell, referint-se als mitjans de comunicació contraris a les seves polítiques com els “Fake News Media”. A l’Estat Espanyol trobem un altre exemple, amb declaracions com les de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, assegurant que Espanya havia estat objecte d’un atac de desinformació impulsat per Rússia i Veneçuela amb l’objectiu de desestabilitzar la democràcia, i apostant per la censura i el control polític per combatre aquesta suposada amenaça.

 

Notícies falses o desordre informatiu?

Més enllà del seu ús amb fins partidistes, un recent informe del Consell d’Europa adverteix que les notícies falses són només un dels fenòmens subjacents sota un paraigües conceptual més ampli que pretén caracteritzar el panorama informatiu actual: el desordre informatiu. En el seu lloc, els autors d’aquest informe proposen distingir entre els següents conceptes, que asseguren conformen l’actual panorama de desordre informatiu en què vivim:

  • Desinformació (Dis-information), es tracta d’informació falsa creada deliberadament per ferir a una persona, un grup social, una organització o un país.
  • Informació errònia (Mis-information), aquella informació que, tot i ser falsa, no ha estat creada amb la intencionalitat de causar dany.
  • Informació nociva (Mal-information), informació que és certa, però que sí que s’ha fet servir intencionadament per fer mal a una persona, grup social, organització o país.

En aquest context de desordre informatiu, tant la informació veraç com la falsa pot ser usada amb fins desinformatius, en un panorama en què no només cal tenir en compte la matèria primera (el contingut), sinó també les motivacions dels actors que el creen i el distribueixen, la interpretació que els receptors fan del mateix, i els mecanismes de difusió de la informació. Tenint això en compte: ¿quin rol juguen tots ells en l’expansió de la desinformació amb fins discriminatoris?

 

Intencionalitat ideològica, viralitat i bombolla informativa

Per poder contextualitzar adequadament el fenomen de la desinformació amb fins discriminatoris, cal prestar atenció a tres elements principals: la intencionalitat, la viralitat i els sistemes de filtrat d’informació.

En primer lloc, el Grup de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil classifica les notícies falses en tres tipologies, en funció precisament de la intencionalitat que hi ha darrere de cadascuna: les que busquen generar alarma social, les que busquen obtenir guanys econòmics i les que simplement busquen reafirmar uns ideals específics. La desinformació discriminatòria respon a una finalitat ideològica, que encaixaria amb la tercera tipologia, tot i que en ocasions es pot sumar també una voluntat de generar alarma social o un interès econòmic.

En segon lloc, a la motivació hem de sumar un catalitzador sense el qual no existiria aquest fenomen: la viralitat. L’expansió d’Internet i les xarxes socials com a font d’informació principal fa que determinats continguts, certs o falsos, donin la volta al món en pocs minuts. L’últim informe de “Navegantes en Red”, presentat per l’Associació per a la Investigació de Mitjans de comunicació (AIMC) de 2017, mostra que un 84,6% dels internautes de l’estat espanyol fa servir Internet per llegir notícies d’actualitat –sent el principal ús reportat per les persones enquestades–; a més, el 80% dels enquestats fan servir les xarxes socials cada dia, i la més utilitzada segueix sent Facebook amb un 85,6%.

En tercer lloc, en relació amb els sistemes de filtrat d’informació, un altre dels processos que intervé en aquest fenomen és la bombolla informativa, que es produeix quan les empreses encarregades de filtrar i ordenar la informació que rebem a les xarxes socials seleccionen els continguts en funció dels nostres gustos, i no de la veracitat i qualitat de la informació que se’ns presenta. Això provoca molt sovint que a través de cercadors com Google o a les xarxes socials més populars, com Facebook i Twitter, ens apareguin barrejades informacions periodístiques de qualitat amb altres que no provenen de fonts fiables ni contrastades. Per a Gavan Titley, expert en racisme en mitjans de comunicació, aquest fenòmen de bombolla informativa sempre ha existit. Segons ell, la digitalització de la informació l’ha convertit en un procés “més complex”, però defensa que la clau de tot és la ideologia: “cap estadística et convencerà ideològicament en un sentit o en un altre, sigui dins o fora del món digital”.

 

Desinformació carregada d’odi

Un exemple recent de desinformació amb contingut discriminatori el trobem a Sri Lanka, on el passat mes de març es va produir una onada d’atacs contra la minoria musulmana del país –que representa un 10% de la població– després que es difonguessin notícies falses sobre atacs inventats de musulmans contra la població singalesa –de majoria budista–. Tot això va derivar en una onada de violència que es va saldar amb tres víctimes mortals, i centenars d’atacs a comerços i cases de la població musulmana, seguides de la declaració d’estat d’excepció al país i del tancament temporal de Facebook i altres xarxes socials, a les quals el govern va acusar d’haver contribuït a la difusió de discurs d’odi.

Un altre exemple el trobem a l’última campanya presidencial nord-americana. A la Guia de Camp per a Notícies Falses i Altres Desordres Informatius se citen exemples de notícies falses publicades durant aquesta campanya, que va tenir lloc entre els mesos de juliol i octubre de 2016; els temes que van marcar l’anomenada “fake news agenda-setting”  van ser principalment atacs contra els candidats presidencials Hillary Clinton i Donald Trump –especialment la primera–, i també contra l’aleshores president Barack Obama, barrejats amb missatges discriminatoris vinculats al discurs anti-musulmà i anti-immigració[1].

Què tenen en comú la desinformació en els exemples de Sri Lanka i dels Estats Units? Les mentides van dirigides contra –o fan servir de manera malintencionada a– grups minoritzats. I és que un altre element clau en la viralitat i impacte de la desinformació és la seva capacitat d’interpel·lar els sentiments i emocions de les persones, especialment aquells que tenen una connotació negativa, como la por, els prejudicis, la superioritat, la ràbia, l’odi. Aquest caldo de cultiu pot ser utilitzat a través de canals com Internet, les xarxes socials o els mitjans de comunicació per generar fractures socials, violència, exclusió, o discriminacióconvertint el desordre informatiu en una eina, perillosa i poderosa, al servei del discurs d’odi.

 

Com s’organitza aquest desordre?

El debat sobre el creixement i impacte del desordre informatiu i el seu ús per incentivar el discurs d’odi a tot el món ve acompanyat de la pregunta: ¿Quins mecanismes eficients tenim per combatre’l?

En els últims anys s’ha posat molt d’èmfasi en les plataformes de fact-checking –com PolitifactSnopesMaldito Bulo, o Stop Bulos– que verifiquen l’autenticitat dels continguts reportats pels usuaris. Facebook, que durant els darrers temps ha rebut múltiples crítiques per la seva falta d’efectivitat impedint la divulgació de contingut falsos, ha arribat a acords amb algunes d’aquestes plataformes per a què l’ajudin a aconseguir un millor filtrat.

No obstant això, el bon funcionament d’aquest mecanisme depèn que els usuaris reportin els continguts falsos en primer lloc. A més, fins i tot en els casos reportats, les queixes sobre el temps de reacció són unànimes a tot el món. Arran de l’onada de violència ocorreguda a Sri Lanka al març, el seu ministre de Telecomunicacions va denunciar precisament la lentitud a reaccionar davant missatges d’odi que sembla que van incentivar la violència directa contra la minoria musulmana.

Per tractar d’agilitar la reacció, el govern alemany proposa multar les plataformes que no treguin en un marge de 24 hores contingut vinculat al discurs d’odi. Des de la Unió Europea, el Grup de Treball d’Alt Nivell creat per proposar estratègies contra les notícies falses i la desinformació en línia adverteix que la regulació legal no és la resposta a aquest fenomen, i insta a centrar els esforços en entendre bé el seu impacte abans d’aplicar mesures. De manera similar, des d’organitzacions com Liberties també s’adverteix del risc d’aplicar mesures de censura que, lluny d’aconseguir acabar amb el desordre informatiu, es poden convertir en una eina de censura que limiti excessivament la llibertat d’expressió.

Per això, més enllà d’iniciatives a curt termini, com les campanyes de fact-checking i anti-rumors, és fonamental que es treballin estratègies que busquin generar canvis profunds a llarg termini. Aquests canvis profunds s’han de dirigir cap a la construcció d’una ciutadania crítica, capaç d’enfrontar-se a un entorn de contaminació informativa com l’actual, i de detectar, rebutjar i combatre la manipulació i els continguts discriminatoris.

 

[1] A tall d’exemple: “Furgoneta plena d’il·legals apareix per votar a favor de Clinton en sis centres de votació, encara creus que el frau electoral és un mite?” (5 de novembre, TheLastLineOfDefense.org); “El líder d’ISIS demana als votants musulmans nord-americans que donin suport a Hillary Clinton” (11 d’octubre, WorldNewsDailyReport.com); “Trump ofereix passatges d’anada gratis a Àfrica i Mèxic per a aquells que vulguin deixar Amèrica” (11 de novembre, TmzHipHop.com).

Comparteix aquesta pàgina