Centre Cívic del Besòs i el Maresme

Descripció de l’obra i sinopsis:

Nosaltres, com a petits Ulisses, ens enfrontem a un llarg viatge de tornada cap als nostres espais més significatius, buscant l'existència de signes que ens permetin construir les nostres identitats.

Partim de les tragèdies ocorregudes al llarg dels últims anys, durant les quals els incendis d'estiu han devastat milers d'hectàrees de boscos i camps transformant la morfologia del territori. Aquest fenomen ha contribuït a generar en nosaltres un sentiment d'impossibilitat de reconeixement del territori que definim com a casa.

I si una vegada havent tornat, no fóssim capaces de reconèixer el lloc on hem nascut?

Què sentim davant de la destrucció d'allò que anomenem casa?

Què és la nostra identitat, què la defineix, de quins records es composa?

Què treballaran duran la residència?

El projecte es proposa com a una peça de teatre físic, els seus elements formals es basen en l'ús d'analogies i metàfores com a eixos estructurals de la dramatúrgia

Intentaran evitar la narració lineal amb l'objectiu d'allunyar-se d'una visió logo-cèntrica que jutgi i que ordeni un material que no respongui d'entrada a la lògica causa-efecte.

Escullen utilitzar el cos com a eina predilecta per a l'accés a la creativitat. El cos, que tot ho sap, o més ben dit, que sap el que és secret, amagat, allò que no es veu en un estat conscient. Creuen que el cos, si bé treballant, pot donar accés a la nostra història més íntima, que s'amaga en els gestos, en els plecs de la pell, en la musculatura, en els òrgans, en les parts toves.

Per a això el llenguatge que investigaran serà el llenguatge poètic i visual. Potenciaran les imatge vives que permetin suggerir infinites interpretacions en comptes de dictar la manera com han de ser llegides.

Allò familiar pot ser "de- familiaritzat" amb l'objectiu de transformar-lo en quelcom nou, permeten, aleshores, el seu descobriment, el seu coneixement.

---

Francesco Sinopoli 

Maria Estela

Marta Gaston

Marta Fernadez

Marta Asamar