Aquesta és una aposta escènica elegant i gamberra que aparella la brillant composició al piano d'Izaskun Barbàrie amb la desllenguada poesia de trinxera de Gemma Almagro, tot això amanit amb un monòleg sarcàstic, punyeter i tendre alhora, que no deixa ningú indiferent. Patas Arriba s'ha convertit en un espai de reflexió on riure'ns de nosaltres mateixis i dels accidents de la vida que compartim". I després, atenció a la meva descripció, que el traductor ha jugat mala passada: "una senyora que ha passat per tota mena de teràpies als 50 anys i segueix sense entendre res, i uni virtuosi pianista de gènere no binari que sense parlar-ho diu tot. Alhora, els canvis de registre i la profunditat ofereixen a qui s'atreveix a degustar aquest espectacle un viatge únic a través del circuit emocional que genera. En constant interacció amb el públic, podem dir que Patas Arriba no deixa titella amb cap, sempre en un perfecte equilibri entre el sarcasme i la tendresa. Un sainet contemporani sense precedents. El duet més sincrònic i dispar del moment!
A càrrec de Gemma Almagro Poesia i interpretació i Izaskun Barbàrie composició i piano.
Inscripcions AQUÍ.