Cafès literaris: per sobre el silenci

La història l’escriuen els vencedors, això no és cap secret a hores d’ara: qui controla el discurs oficial des de les estructures del poder. I des d’aquest discurs únic, es deixen de banda opinions i punts de vista de la realitat que, malgrat ser igualment vàlids, no se’ls dóna la possibilitat de fer-se sentir ni de penetrar a la societat en igualtat de condicions que el relat oficial.

Els Cafès literaris del CC Casa Orlandai d’aquest hivern presenten tres autores que donen la paraula a col·lectius minoritzats que, per raons de gènere, origen o estatus social, o bé no han tingut veu o bé algú altre ha parlat en nom seu erigint-se’n en representant.

Un assaig, un llibre testimonial i una novel·la seran el punt de partida de les tres sessions del trimestre. La cita és l'últim dimecres de cada mes a la sala Carme Karr de l'equipament de Sarrià. L'entrada de 3 € per cada sessió literària dóna dret a una beguda (cafè, te o infusió) i no cal fer reserva prèvia.
 
 
Sempre han parlat per nosaltres
Najat El Hachmi
29/01 – 19.00 h
Amb l’autora del llibre Najat El Hachmi
En aquest assaig íntim, escrit a partir de tota una vida de reflexió sobre la pròpia identitat, Najat El Hachmi exposa la seva visió sobre la relació entre el feminisme i l’Islam.
 
 
La guerra no té cara de dona
Svetlana Aleksiévitx
26/02 – 19.00 h
Amb Laura Huerga, editora de l’obra en català
Amb Manuel Cabal Guarro, traductor de l'obra al català
Premi Nobel de Literatura de 2015, Aleksiévitx descompon en aquest llibre el relat de la victòria d’homes que escriuen sobre homes i ens ofereix un relat colpidor a través del testimoni d’un centenar de dones que van lluitar a la Segona Guerra Mundial.
 
 
El cor és un caçador solitari
Carson McCullers
25/03 – 19.00 h
Amb Martha Tennent, doctora en llengua anglesa, acadèmica, docent i traductora
Ambientada en una petita ciutat del sud dels EUA, l’autora narra la història d’un grup de persones –amb la figura del sordmut John Singer com a personatge central– que, essencialment, comparteixen la solitud, la marginalitat i el refús d’una societat que els ignora; però que també ens revela la necessitat que totes les persones tenim de ser compreses i de sentir-nos estimades.