Contemporanis a la Barceloneta, una tardor de dansa a prop del mar

El CC Barceloneta arrenca la temporada amb el cicle Contemporanis a la Barceloneta, un espai on la dansa i els llenguatges del cos prenen forma a partir dels projectes sorgits del programa de residències del centre.

Els brot són els primers passos d’un artista que comença a mostrar la seva veu. Els magnètic atrauen per la seva valentia i per obrir camins cap a llenguatges desconeguts. Els dantia posen el focus en l’arquitectura de la coreografia i la narració escènica. I els empíric connecten la dansa amb natura, sostenibilitat i tecnologia, buscant nous diàlegs amb el món que ens envolta. Aquest trimestre es presenten els següents:

 
Inaudit – Empíric i magnètic
09/10 – 19.30 h
Una peça d’Adrián Vega i Adriano Galante que converteix el que és imperceptible en experiència: freqüències ocultes del nostre entorn es transformen en cos, so i imatge dins el Museu d’Història de Catalunya. Soroll i silenci, presència i absència, moviment i quietud conviuen en un ritual sonor inesperat.

 
A medio camino
10/10 – 19.30 h
Tres cossos (Agnés Sales, Selam Ortega i Miranda Alfonso) es mouen entre la memòria i la veu compartida. Del flamenc al krump i al breaking, la tradició es troba amb la dansa urbana i construeix un ritme col·lectiu. Identitats que ressonen, gestos que criden i un escenari que esdevé espai de trobada vibrant i ple de força. Projecte en col·laboració amb el HOP Festival.

 
For blinky Palermo – Assaig obert
29/10 – 12.00 h
Georgia Vardarou i Marc Vanrunxt creen dues coreografies independents que prenen vida en un sol cos. Després, s’entrellacen en una peça conjunta en format de pantalla dividida, amb música compartida. En aquest assaig obert al públic és un diàleg escènic inspirat en l’univers plàstic de Blinky Palermo, que converteix l’espai en matèria viva i suggerent.

 
Nowhere land / Persona - Dantia
06/11 – 19.30 h
Un personatge perdut a Nowhere land amb una melodia, un nom o un concepte que li balla pel cap i no sap d’on surt. Somia? Viu? O tot és un joc de la seva imaginació? Entre dubte i fascinació, la peça de Joel Mesa Gutiérrez juga amb límits difusos entre realitat i somni, memòria i invenció. La segona proposta, Persona de Diego de la Rosa i Julia Vargas, s’endinsa en els reptes de la comunicació i la connexió en temps de tecnologia alienant. Inspirada en el realisme màgic, mostra la (im)possibilitat d’interacció entre cossos exposats i segurs, convidant a reflexionar sobre els rols i el veritable sentit del progrés.

 
Hope’s room (in the making of) - Dantia
11/12 – 19.30 h
Una iniciativa que és alhora una pràctica contínua i projecte escènic, centrada a connectar amb els boscos i tornar a relacionar-s’hi. A través de la recerca coreogràfica, Hanna Tervoren contempla la identitat dins d’aquests ecosistemes i els tradueixen estats, ambients i espècies del món forestal.