Documental del mes: Adéu, estimats haters

L’Antek, un jove polonès de vint-i-dos anys, ha crescut en una família d’extrema dreta profundament religiosa i radical. Forma part d’una germandat d’homes que, com ell, veuen el món a través de l’ultranacionalisme, el catolicisme, l’homofòbia i el celibat.

Durant diversos anys, la cineasta Hanka Nobis (Białystok, Polònia, 1990) segueix l’Antek, la germandat i la seva família per campaments de supervivència, visites a l’església, festes o durant la desfilada de l’Orgull polonès, on adverteixen de l'"amenaça rosa". Com a catòlics tradicionals, ell i la seva germandat tenen opinions profundament conservadores: el sexe abans del matrimoni és inimaginable, l'homosexualitat es pot curar, l'avortament és un gran mal i Polònia és per als polonesos.

Tot canvia quan l’Antek coneix una noia i se n’enamora. Comença a viure una doble vida, passant el rosari amb un megàfon al mercat de Breslau durant el dia per "salvar els cristians de la persecució i Europa de la islamització" i emborratxar-se en festes techno a la nit, acompanyat de noies de la seva edat.

A casa, les bases també li trontollen. La seva mare ha deixat el seu pare i s'ha quedat la custòdia dels fills. L’Antek està dividit entre la lleialtat amb el seu pare, el seu model a seguir, i la seva mare, que li dóna suport, però que desafia els valors tradicionals amb l'emancipació.

De mica en mica, comença a dubtar dels preceptes de la religió, la política i la ideologia que li han inculcat des de la infantesa. Comença a trencar amb les normes imposades qüestionant-se la prohibició del sexe prematrimonial o l’existència de Déu i descobrint un nou respecte cap a la comunitat LGTBIQ+. A mesura que el seu món anterior es va enfonsant, l’Antek s’adona que ha viscut atrapat en una concepció malaltissa de la masculinitat.

El jurat del Zurich Film Award, que va atorgar el premi a la millor direcció a Nobis, va dir: "La pel·lícula de debut mostra de manera impressionant, a través del desenvolupament del seu jove protagonista, que anys de polarització del panorama polític a Polònia han provocat una divisió de la societat. Així, la pel·lícula esdevé no només un mirall sensible d'una generació jove, sinó també un retrat de tota una nació. Amb un accés excepcional, una càmera empàtica, un muntatge fluid i un concepte musical que neix directament dels moviments juvenils, el cineasta crea una obra intransigent que planteja molts interrogants i obre un debat que cal fer no només a Polònia."

Polish prayers (Suïisa i Polònia, 2022), el documental del mes de novembre, el podreu veure a la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona al CC La Casa Elizalde (21/11 – 19.00 h), CC Ateneu Fort Pienc (23/11 – 19.00 h) i a l’Auditori Sant Martí (23/11 – 19.00 h). Podeu reservar entrades gratuïtes des dels enllaços anteriors.