El documental del mes: Womanhood

La Beryl Magoko tenia només deu anys quan se li va practicar l’ablació genital, en un poble rural de Kenya. Ella, com moltes persones dins la seva comunitat, creia que totes les nenes del món havien de passar per aquest ritual per tal d’accedir a l’edat adulta. Ningú la va advertir del patiment físic i emocional que li suposaria durant la seva vida.

Magoko, cineasta kenyana establerta a Alemanya, mostra a la gran pantalla les conseqüències de l’extirpació genital, tant en l’àmbit fisiològic com psicològic, en un procés catàrtic entre dones que també han patit aquest procediment.

La mutilació genital femenina la practiquen generalment dones grans de les comunitats, persones molt respectades, amb eines de tall tradicionals i condicions higièniques poc adequades. En alguns països, però, com Egipte, la circumcisió femenina s’ha medicalitzat i es realitza habitualment en hospitals. La pateixen nenes fins a 15 anys, en un acte ritual d’iniciació a l’edat adulta i acceptació social. La pràctica ancestral es justifica per raons diverses com d’higiene, d’estètica, funcions reproductives o per motius religiosos. En realitat és una pràctica nociva, una violació dels drets humans de les nenes i les dones i un acte de control sobre el cos i la sexualitat femenina.

Les conseqüències nefastes de la mutilació poden provocar des d’infeccions, hemorràgies, infertilitat, complicacions en el part en l’edat adulta i fins i tot la mort, a part dels problemes en les relacions sexuals o, segons el tipus d’amputació practicada, dificultats per orinar o durant la menstruació. Moltes de les dones que pateixen aquesta pràctica arrosseguen un trauma de per vida. Avui en dia, la cirurgia reconstructiva ajuda a moltes dones a recuperar físicament part del que se’ls va extirpar.

Womanhood (Alemanya, 2018) és un viatge emocional a cavall entre Alemanya i Kenya, en què Magoko comparteix les seves sensacions més íntimes, profundes i silenciades amb altres dones víctimes de la MGF i, per primera vegada, també ho fa amb la seva mare. Avui dia, la directora del documental, sap que la cirurgia reconstructiva és una possibilitat real amb què podria recuperar el que un cop va perdre, però no està segura si l’ajudarà a sentir-se millor. I si torna a cometre un error terrible? Està preparada per afrontar el seu trauma?

El Documental del Mes de setembre, premiat en diversos festivals com als Països Baixos, Alemanya, Estats Units d’Amèrica i al DocsBarcelona d’enguany, el podreu veure al CC Casa Elizalde (17/09 – 19.00 h) i al CC Ateneu Fort Pienc (26/09 – 19.30 h). Cal reservar entrada, gratuïta, uns dies abans de cada sessió. L’Auditori Sant Martí reprèn les projeccions al mes d'octubre amb Push.