Homenatge pòstum a Francisco Ibáñez, el pare de "Mortadelo y Filemón"

Dimecres 4 d’octubre, a les 18.00 h, l’Ajuntament de Barcelona lliura la Medalla d’Or de la ciutat al Mèrit Cultural al ninotaire Francisco Ibáñez, mort el 15 de juliol d’enguany. La medalla, concedida el 25 de febrer del 2022, s’entregarà a la família en un acte a la Biblioteca Sant Martí - Gabriel García Márquez (L’acte es podrà seguir telemàticament a través del canal de Barcelona Cultura), equipament que acull el fons dedicat a un dels humoristes gràfics més prolífics i reconeguts del país, veí de Sant Martí.

Al llarg de més de seixanta anys de carrera professional, Ibáñez va crear una gran quantitat de personatges que desenvolupen un humor molt personal. El gener del 1958 es va publicar la primera sèrie de Mortadelo y Filemón, els seus personatges més icònics, a la revista Pulgarcito, publicada per l’editorial catalana la Bruguera. Entre el 1957 i el 1963 va començar una etapa en què va anar fixant el seu propi estil, va crear infinitat de personatges i va adaptar algunes de les seves millors sèries per a les diferents revistes i tebeos de l’editorial: La familia Trapisonda (Pulgarcito, 1958); 13, Rue del Percebe (Tío Vivo, 1961); El botones Sacarino (El DDT, 1963); Rompetechos (Tío Vivo, 1964) o Pepe Gotera y Otilio (Tío Vivo, 1966).

 
Sabíeu que l’editorial la Bruguera va tenir la seu al que ara és el CC El Coll – La Bruguera? Corria l’any 1910 quan, Joan Bruguera i Teixidor va fundar una editorial especialitzada en novel·les per entregues, molt populars en aquells temps, llibres d’acudits i biografies. Era El Gato Negro, amb seu al carrer Móra d’Ebre, al barri del Coll. La revista Pulgarcito va ser una de les primeres publicacions de l’editorial i de les més conegudes entre la mainada amb personatges com Carpanta o Zipi y Zape.

A la mort de Joan Bruguera, l’any 1933, els seus fills el van succeir i fins al cap d’uns anys, l’editorial no va adoptar el nom reconegut actualment de la Bruguera. Des del carrer de l’Aldea número 15 de Barcelona, on hi havia les rotatives, l’editorial es va expandir per Amèrica del Sud i es va convertir en una multinacional, donant feina a moltes persones del barri, on encara es conserva un gran record. Escobar, Cifré, Peñarroya o l’ara homenatjat Ibáñez van crear tot un univers amb personatges com Capitán Trueno, Doña Urraca, las Hermanas Gilda o Carioco, entre més, que formen part de la infantesa de més d’una generació.

En un dels immobles que va ocupar l’Editorial Bruguera al barri del Coll, on hi havia hagut una de les rotatives més modernes de tot Espanya i el centre de càlcul i facturació de l’empresa, l’any 1992 va néixer el que avui és el CC El Coll – La Bruguera. Veïns i veïnes, antics treballadors i familiars dels propietaris col·laboren avui amb el centre en el Projecte Bruguera, dedicat a recuperar la memòria històrica de l’editorial, que inclou activitats, exposicions, cicles de cinema, xerrades i taules rodones, com la taula rodona De la Bruguera obrera fins a la Coop 57 (05/10 – 18.30 h), iniciativa que parteix de la recerca d’Elena Rivera, llicenciada en Ciències polítiques.

En aquesta conversa hi intervindrà Isabel Moga, metgessa, sindicalista i dona de José Antonio Díaz (creador del sindicat OITEBSA); Paco Hernández, extreballador de La Bruguera i sindicalista; Xavier Artal, membre de la Comissió Social i del Consell de Secció de Catalunya de Coop57; Jordi Canyissà, periodista i expert en Bruguera que acaba de publicar el llibre Ibáñez, el mestre de la historieta. Moderada per per Xavier Franch, expert en Bruguera i exdirector del CC El Coll – La Bruguera.