Luisa Miller

En ple mes de juliol, la cartellera operística de Barcelona va arribant al seu final. Abans no abaixi el teló per última vegada aquest curs, el CC Pere Pruna encara té un forat a l'agenda per explicar de dalt a baix Luisa Miller (18/07 – 19.00 h), l'òpera de Giuseppe Verdi que tanca la temporada 2018/19 del Gran Teatre del Liceu.

La divulgadora habitual de l'equipament de Sant Gervasi, María José Anglès, serà qui portarà la batuta en la darrera conversa Conta'm una òpera. Podeu accedir a la xerrada sense pagar entrada ni haver de fer reserva prèvia.

Considerada una de les òperes primerenques del compositor italià, Luisa Miller es va estrenar a Nàpols l'any 1849. Amb el llibret de Salvadore Cammarano, l'òpera es basa en el text Kabale und Liebe (Intriga i amor) del romàntic Friedrich von Schiller. L'adaptació musical va donar tot el protagonisme al personatge femení, convertint-se en una de les primeres heroïnes verdianes. La quinzena òpera escrita per Verdi va suposar el començament d'una nova etapa del compositor de Busseto, experimentant algunes idees que desenvoluparia més endavant a Rigoletto, Il Trovatore o La traviata.

El melodrama en tres actes narra les desventures amoroses de la Luisa Miller, filla d'un vell soldat, i en Rodolfo, fill del Comte Walter. L'idil·li es veu estroncat pels impediments del pare d'ell i els sabotatges constants del cortesà Wurm, enamorat perdudament d'ella. Amb uns personatges advocant per la destrucció de l'amor, la gelosia, la pèrdua, l'honor, les relacions paternofilials i l'abús d'autoritat, Luisa Miller només pot acabar en tragèdia.

Val molt la pena parar atenció a les àries Lo vidi, e'l primo palpito que canta Luisa en el primer acte exhultant d'amor per Carlo (que no és altre que el noble Rodolfo), Tu puniscimi, O Signore del segon acte interpretat pel mateix personatge acceptant a contracor el xantatge de Wurm, el cant d'en Rodolfo Quando le sere al placido recordant temps feliços amb la seva enamorada i Preghiera, l'oració de l'acte final que resa la protagonista veient a venir el final tràgic de la parella.

La imatge de l'article és del fotògraf Antoni Bofill.