Música i revolució

El Cafè Concert és un cicle breu de música clàssica que organitza un cop l'any el CC Matas i Ramis. Cada edició consta de tres concerts didàctics gratuïts amb un tema que els uneix i intepretats per professionals de reconeguda trajectòria. En les darreres edicions, el cicle ha tractat grans intèrprets del segle XX com Maria Callas, Glenn Gould, Miquel Llobet i Pau Casals o ha proposat un cicle de música impressionista, entre més.

Enguany, el CC Matas i Ramis es proposa analitzar la influència de tres moviments revolucionaris en les obres de tres compositors clàssics al llarg dels segles XVIII, XIX i XX començant per la Revolució Francesa de 1789 i acabant a la Revolució Russa de 1917, passant pel Risorgimento italià d'entre 1859 i 1870.
 
 
Beethoven i la Revolució Francesa
18/10 – 19.30 h
*** Concert aplaçat amb motiu de la convocatòria de vaga. Nova data per confirmar ***
Revolucionari en tots els àmbits, Beethoven havia donat suport obertament a la Revolució Francesa. L’ambient receptiu a les idees de la Il·lustració del seu cercle de Bonn va resultar un gran suport ideològic a la causa, ja que era la culminació política de l’ideari il·lustrat. En Blai Mañer, des del piano, interpretarà la sonata Op. 13 I. Grave, la Sonata Op. 31 n. 3 III i les Bagatel·les Op. 119 n. 1 i Op. 33 n. 5.
 
 
Verdi i el Risorgimento
08/11 – 19.30 h
Les obres de joventut de Verdi sovint s'interpreten en clau política, ja que hi abunden els cors patriòtics, els laments de pobles oprimits i els herois italians que lluiten contra invasors estrangers. Amb la Revolució de 1848, els carrers es van omplir de pintades amb l’acrònim “Viva VERDI” (inicials de Vittorio Emanuele Re d’Italia), en clara referència a l’aspiració d’una Itàlia unificada. En aquesta ocasió, la veu de la soprano Laura del Río, acompanyada pel pianista Rodrigo Vera, interpretarant diverses àries de les òperes més significatives del compositor com Sul fil d’un soffio etesio de Falstaff, Pace, pace mio Dio de la La Forza del Destino, Addio del passato de La Traviata, Tacea la notte placida de Il Trovatore, Come in quest’ora bruna de Simon Boccanegra, Tu puniscimi, o Signore de Luisa Milleri la sempre emocionant È strano...Ah! fors’è lui...Sempre libera de La Traviata.
 
 
Xostakòvitx i la Revolució Russa
22/11 – 19.30 h
El posicionament polític de Xostakòvitx és un tema d’intens debat musicològic. D’una banda, la seva família es movia en cercles a favor de la revolució i ell mateix simpatitzava amb els ideals de la Revolució de 1917; d’altra banda, la seva vida i la seva llibertat artística es van veure severament afectades per l’estalinisme, fins al punt de prohibir-se la seva música, la qual es va acusar de “desviació formalista antipopular”. El tercer concert del cicle, a càrrec del Silvanus Trio format per Oleksandr Sora, Urko Larrañaga i Oksana Shymanska (violí, violoncel i piano) interpretaran el Trio n. 1 op. 8 en Do menor i el Trio n. 2 op. 67 en Mi menor.
 
 
Il·lustra el destacat l'obra Lamartine devant l’Hôtel de Ville de Paris le 25 février 1848 refuse le drapeau rouge de Henri Félix Emmanuel Philippoteaux.