Centre Cívic Matas i Ramis

Un testimoni de la transformació d’Horta
El Centre Cívic Matas i Ramis és una mostra d’arquitectura modernista de principis del segle xx i també un testimoni de la transformació del barri en un espai residencial al qual es van traslladar en aquella època molts barcelonins que hi anaven de vacances o fugien de les febres que afectaven la ciutat. Reclamades com a equipament públic pels veïns i veïnes, les dues cases bessones que avui formen el centre es van anar integrant en un barri del qual, avui, són un element imprescindible.
 
Els barcelonins arriben a Horta
Durant la segona meitat del segle xix, Horta va anar perdent el seu caràcter rural i on hi havia grans finques van anar apareixent colònies d’estiueig i nous habitatges per a la burgesia barcelonina.
L’any 1912, el mestre d’obres Josep Masdeu i Puigdemasa va construir dues d’aquestes cases, destinades als germans Enric i Joaquim Matas i Ramis, que es troben als números 20 i 22 del carrer de Feliu i Codina.
Aquestes dues cases bessones, amb una única façana, són part del procés d’urbanització d’una de les antigues finques d’Horta: la de Can Quintana i la seva rambla, avui carrer de Feliu i Codina.
 
Dues cases bessones i modernistes
Totes dues casetes tenen un dels estils més netament modernistes d’Horta. Amb planta baixa i un pis, i amb un terrat transitable, les portes i finestres estan emmarcades amb maó vist disposat de manera geomètrica.
El 1956 va morir el primer dels dos germans Matas i Ramis, Enric, i va deixar a l’Ajuntament de Barcelona el seu fons bibliogràfic i la casa que ocupava, al número 20 del carrer. La seva voluntat era que l’edifici es convertís en una biblioteca popular.
El 1967, finalment, l’Ajuntament es va fer càrrec de l’edifici i en va retirar les col·leccions i els mobles, que es van repartir entre el Museu d’Art Modern i el Museu d’Història de la Ciutat.
En aquella època, al baixos del número 20 hi havia instal·lada una farmàcia que molts veïns i veïnes encara recorden.
 
El primer centre de cultura
Als anys setanta, els moviments veïnals havien començat a reclamar la conversió de l’antiga masia de Can Mariner, avui Biblioteca, i de la casa d’Enric Matas i Ramis en equipaments per al barri.
El 1975, però, mor l’altre germà, Joaquim Matas i Ramis, i, tal com estableix el seu testament, la casa del número 23 del carrer de Feliu i Codina també va a parar a mans de l’Ajuntament de Barcelona.
En aquesta època comencen les obres de condicionament del primer edifici com a centre de cultura per al barri, un equipament que s’inaugurarà el juny del 1986.
 
Dos edificis, un centre cívic
L’any 1992 totes dues cases s’annexen i, unides, obren les portes com a Centre Cívic Matas i Ramis.
L’empresa Sapic SA, amb l’arquitecte Frederic Casals i Domingo i l’aparellador Josep Codines García, es fa càrrec l’any 2001 d’una reforma dels espais per tal de fer front al creixent volum d’activitats del centre en els primers anys de vida.
 
Música, teatre social i molt més
El Centre Cívic organitza tota mena d’activitats culturals i tallers, però dedica una atenció especial a la música, sobretot a la d’autor, amb l’organització del Concurs de Cantautors d’Horta-Guinardó, els concerts de petit format Cafès Concert o la participació en el cicle de concerts Clàssica a Horta-Guinardó.
Pel que fa a les arts escèniques, destaca l’aposta del centre pel Cicle de Teatre Social, un espai únic per reflexionar sobre les moltes realitats socials que ens envolten amb un enfocament lúdic i creatiu.