Centre Cívic Torre Llobeta

El cor senyorial d’un barri popular
Al segle xv es va edificar la casa senyorial que, després de successives transformacions, ha acabat donant origen al Centre Cívic Torre Llobeta i nom al barri. A la frontera entre Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar, va ser reformada per l’arquitecte Pere Falqués a principis del segle xx i, en temps d’onades migratòries, va acabar envoltada d’habitatges socials. La Torre Llobeta va estar a punt de ser enderrocada als anys seixanta, però ha sobreviscut com a equipament públic gràcies a les reivindicacions dels veïns i al valor arquitectònic de l’edifici.
 
Una casa senyorial del segle xv
A finals del segle xv es va construir al lloc on som una antiga casa senyorial. Era l’edifici que, reformat i transformat, ocupa avui el Centre Cívic Torre Llobeta.
La masia original de Torre Llobeta era el centre d’una finca agrícola que tenia una gran extensió de camps de conreu.
Al segle xviii, anar de Barcelona a Horta o a l’inrevés era tota una aventura i calia un descans a mig camí com el que oferia aquest edifici, situat en un nus de comunicacions de l’època. És per això que hi van obrir una posada.
 
Entre dos municipis
La masia es trobava en un espai fronterer: si a mitjan segle xix era part de Sant Martí de Provençals, després va passar a dependre de Sant Andreu de Palomar.
El 1868 es va començar a urbanitzar el passeig de Maragall, que va tallar part de la superfície de la finca, i el 1883 ja hi passava un tramvia que unia la Sagrera i Horta.
A principis del segle xx, l’arquitecte Pere Falqués i Urpí (autor dels famosos bancs amb fanal del passeig de Gràcia) va restaurar la masia i hi va fer afegir uns finestrals gòtics procedents d’altres edificis, que encara conserva, i també la característica porta ogival.
Josep Comas Argemí era el propietari de la finca el 1928. Ell es va vendre els terrenys a l’exèrcit (a la Junta Mixta de Urbanización y Acuartelamiento), que pensava construir-hi una caserna d’intendència. Finalment, però, l’Ajuntament va adquirir la propietat el 1931.
Durant la Guerra Civil, la masia va ser confiscada i utilitzada com a seu d’un comitè revolucionari i, passada la guerra, els terrenys es van destinar a habitatge social.
 
El naixement d’un barri
El 1948 l’Instituto Nacional de la Vivienda hi va començar a edificar un nou barri amb 769 habitatges, que van començar a ser ocupats a partir del 1952, coincidint amb el XXXV Congrés Eucarístic Internacional. Eren onze blocs agrupats en quatre illes i una gran plaça on es va mantenir la masia de Torre Llobeta.
La nova barriada tenia una alta densitat de població i pocs serveis. No és estrany, doncs, que el 1963 hi naixés l’Associació de Veïns de Torre Llobeta, una de les primeres que es van crear a la ciutat.
 
Salvada de l’enderroc
Tot i que s’havien venut els terrenys, els Comas Argemí encara eren propietaris de la casa, que va passar a mans de l’Ajuntament després de la mort de l’últim propietari, el 1964.
Un incendi que es va produir aquell mateix any va fer pensar l’Ajuntament a enderrocar la finca, però el valor arquitectònic i les peticions dels veïns van fer que acabés descartant-ho.
El 1979 van començar els treballs de rehabilitació de la masia. L’Associació de Veïns va ocupar l’espai entre el 1981 i el 1983, però va ser desallotjada i les obres van continuar. El Centre Cívic Torre Llobeta es va inaugurar finalment el desembre del 1983.
Dos anys més tard, a la segona planta de l’edifici es va instal·lar la Biblioteca Popular Torre Llobeta, que hi va ser fins que es va traslladar a les noves dependències de les Cotxeres Borbó, l’any 2011.
 
Una programació variada
El Centre Cívic ofereix una programació estable que inclou tallers, projectes relacionats amb el desenvolupament personal i la cura del medi ambient i diversos cicles centrats en l’humor, la il·lustració o la literatura, com el Concurs Literari de Nou Barris.
Seu també de diferents entitats del barri, aquest equipament contribueix a potenciar la cohesió social a través d’iniciatives de creació cultural, promoció de la vida associativa i participació ciutadana.