Quatre pistes sobre els Centres Cívics de Barcelona

Des que es va inaugurar el CC Guinardó l’any 1982, que es va convertir en el primer centre cívic de la ciutat quan encara ben pocs sabien en què consistien exactament aquesta mena d’espais i fins a l’estrena del CC Vil·la Urània el gener de 2018, la xarxa de Centres Cívics de Barcelona ja suma 52 equipaments de proximitat. La història de cada edifici és única i el seu origen, ben singular. Ja els coneixes tots?

La història i evolució de la ciutat de Barcelona és ben present al CC Pati Llimona on encara avui es pot veure un tros de la muralla romana del segle I, una torre circular del Portal de Mar o les termes portuàries de la mateixa època, com també parts del Palau Marc del s. XIII, la capella de Sant Cristòfol de 1503 i les diverses modificacions dels propietaris com la família Gualba en el segle XVIII o les sales que Tomàs Llimona va llegar a l’edifici. Ben a prop seu, trobem el CC Convent de Sant Agustí. La primera pedra del convent data de 1349 i al llarg de la seva història ha tingut un ús religiós, militar i civil. Fins i tot va albergar un forn de pa al segle XVIII!

El passat rural d’alguns equipaments que formen la xarxa de Centres Cívics encara es pot endevinar a través dels seus edificis malgrat successives restauracions. El CC Can Verdaguer, amb origen l’any 1351 i que va conrear productes agrícoles fins ben entrats els anys 1990, el CC Torre Llobeta, una antiga casa senyorial del segle XV envoltada de camps de conreu, el CC Can Basté o el CC Guinardó i d’altres que només han heretat el nom del mas original, com el CC Casa Groga.

Algunes antigues masies van convertir-se en cases senyorials, edificis de la burgesia envoltats ja no de camps sinó de jardins pel gaudi particular de les famílies benestants que les habitaven, situats a municipis, en aquells temps, independents de Barcelona. És el cas del CC Can Castelló, el CC Vil·la Florida, el CC Casa Orlandai, el CC Sarrià o la Casa Sagnier, que va formar part de la xarxa de Centres Cívics fins a final del 2017, quan l’activitat es va traslladar al flamant CC Vil·la Urània i es va convertir en un Casal de joves.

D’altres centres cívics tenen els orígens en habitatges familiars que es van construir al bell mig de l’Eixample durant la seva urbanització com el CC Casa Golferichs o el CC Casa Elizalde, d’altres situats a la llunyania d'Horta anys després de la seva annexió a Barcelona com el CC Matas i Ramis o l’herència que la família Juncadella va deixar al barri de la Bonanova construïnt una capella reconvertida en el CC Pere Pruna d'avui en dia.

Una altra característica comuna entre molts dels equipaments és el seu llegat industrial. Fàbriques tèxtils com el CC La Sedeta, el CC Can Felipa, el CC Casinet d'Hostafrancs, el CC Casa del Rellotge o el CC La Cadena (que ocupa el solar de les Industrias Metalúrgicas SA, però no conserva l’edifici original), manufactures alimentàries com el CC Parc Sandaru on elaboraven begudes carbonatades o el CC La Farinera, antiga indústria farinera que conserva bona part de la maquinària i val molt la pena de visitar. El CC Font de la Guatlla ocupa els terrenys de la bòbila Butsems i Cia i l’edifici que va ser la seu de l’editorial de còmics La Bruguera acull actualment el CC El Coll.

Espais insòlits adaptats a noves funcionalitats com les cotxeres d’antigues línies de tramvia com el CC Sant Andreu (un edifici reciclat, ja que anteriorment havia estat una fàbrica tèxtil!), el CC Cotxeres de Sants o el CC Cotxeres Borrell, malgrat que aquest últim només en manté el nom. Cinemes readaptats com el CC La Sagrera "La barraca" i el CC Zona Nord o un dels primers restaurants de Barcelona que va funcionar exclusivament amb electricitat, l’actual CC L'Elèctric.

Equipaments globals ubicats en edificis de nova construcció on hi trobes, a més del centre cívic, els serveis d'una biblioteca, un espai infantil, un casal per a gent gran i fins i tot un mercat municipal com el CC Sagrada Família i el CC Ateneu Fort Pienc o el CC Urgell.

D’altres són equipaments de nova planta, però cada un amb una història que val la pena consultar sigui pel barri on s’alcen, per les particularitats de l’edifici en si o bé per les personalitats a qui s'ha dedicat el centre: CC Albareda | CC El Sortidor | CC Navas | CC Bon Pastor | CC Trinitat Vella | CC El Carmel | CC La Teixonera | CC Barceloneta | CC Besòs | CC Drassanes | CC Sant Martí | CC Tomasa Cuevas - Les Corts | CC Vallvidrera - Vázquez Montalbán | CC Joan Oliver - Pere Quart | CC Josep M Trias i Peitx | CC Baró de Viver.