The Rise of the Synths

Que aixequi la mà qui no hagi vist o sentit parlar de Stranger Things. El fenomen que ha suposat aquesta sèrie respon a una nostàlgia pels anys vuitanta que es veu reflectida actualment i de manera continuada al cinema, la televisió i fins i tot els videojocs. I, és clar, també a la música.

El film The Rise Of The Synths, ens porta a viatjar als orígens de l’escena Synthwave (també anomenada Outrun o Retrowave): una barreja de música electrònica moderna amb la nostàlgia per la cultura pop dels vuitanta, les bandes sonores de pel·lícules, sèries i videojocs d’aquesta dècada. Va començar a Myspace a mitjan anys 2000 de manera molt discreta i en els darrers anys s’ha convertit en una escena amb milions de reproduccions a les xarxes socials i una presència creixent al mainstream, com podem veure a Drive, Thor: Ragnarok, It Follows, Ready Player One, American History Horror 1984 o Cobra Kai, entre altres films i sèries.

Més enllà dels sintetitzadors o la música dels anys vuitanta, el documental explora, a través d’un grup de compositors, el procés de creació artística en l’era moderna. L’accés a la informació i a les eines en línia facilita la creació en molts àmbits, així com les vies per mostrar aquestes obres al món a través d’internet. 

D’això parla el narrador de la història, l’icònic John Carpenter, la veu i l’obra del qual està present al llarg de tot el metratge com a referent unànime per artistes synthwave de totes les edats, autor de films com Rescate en Nueva York, Están vivos o El príncipe de las tinieblas. Els seus espartans i atmosfèrics sintetitzadors marquen el camí als incomptables entrevistats en mitja dotzena de països: projectes com Valerie Collective, 80s Stallone, Carpenter Brut, Miami Nights 1984, Perturbator o el lleidatà Nightcrawler. Entre tots ells tracen diferents maneres d’entendre aquesta subcultura eminentment postmoderna: amb un peu en el passat i un altre en el futur. El film d’Iván Castell il·lustra àgilment aquesta estètica visual de fons de geometries sintètiques, tons liles degradats, neons roses i omnipresents skylines urbans nocturns. El sorgiment del synthwave s’atribueix al cansament d’alguns creadors amb el panorama musical que els ha tocat viure i els ha fet reapropiar-se del passat. També formulen interessants reflexions sobre el seu rebuig a la indústria musical tradicional, la seva inclinació per l’anonimat, la nostàlgia per una època que molts no van viure, el sentiment de comunitat i el perill que el synthwave mori d’èxit.

CINEMA DOCUMENTAL MUSICAL / 82' / PÚBLIC GENERAL
 

07/10/2021 - 19:00 h
CC La Sedeta

21/10/2021 - 19:00 h 
CC La Farinera del Clot

11/12/2021 - 19:30 h
CC Matas i Ramis