Centre Cívic Can Deu

Un testimoni de les transformacions de les Corts
L’actual Centre Cívic Can Deu és un dels pocs exemples d’habitatges de famílies benestants amb jardí que queden a les Corts. La residència familiar d’uns comerciants de vins i anisats ens parla del creixement i les transformacions que va experimentar l’antic municipi de les Corts a la segona meitat del segle xix. Nascut justament quan les Corts s’incorporava a Barcelona, avui el centre organitza tota mena d’activitats... al ritme del millor jazz.
 
Posa’m un Deu
A mitjan segle xviii la família Deu va arribar a les Corts, on el 1874 va fundar una empresa dedicada a la comercialització de vins i anisats. «Posa’m un Deu» era una expressió molt habitual entre els barcelonins per demanar un anís.
Els Deu tenien taller i magatzem al barri i eren propietaris d’un negoci pròsper que s’estenia fins i tot per alguns països de Sud-Amèrica, on exportaven l’Anís Carabanchel.
 
Un palauet a les Corts Noves
Cap al 1845 havia començat, al voltant de la parròquia de Santa Maria del Remei que s’estava construint a l’actual plaça de la Concòrdia, la urbanització d’un Eixample vuitcentista que es coneixia amb el nom de les Corts Noves, en terrenys propietat de les famílies Cuyàs, Gelabert i Closas.
La família Deu va triar aquella zona, on ja hi havia habitatges populars, per fer-s’hi construir, entre el 1897 i el 1898, el palauet familiar. El 20 d’abril del 1897 s’havia promulgat el decret d’agregació i les Corts ja formava part de Barcelona
El palauet el va projectar Eduard Mercader i Sacanella, un arquitecte amb un estil eclèctic que va quedar reflectit en aquesta construcció, que compta amb una tribuna de ferro i vidre en angle, unes golfes al segon pis i una torre mirador de planta quadrada a la coberta.
Darrere l’edifici hi ha un jardí amb xiprers, llorers i palmeres al voltant d’una glorieta, al qual també es pot accedir pel carrer de Vilamur.
 
Ocupada pel PSUC i la FAI
L’empresa de licors de la família Deu, que havia estat fundada per Josep Deu i Estaco i va passar per les mans de diversos successors —entre els quals Josep Deu i Mata va ser el més conegut—, va seguir funcionant fins al 1929.
La casa, d’altra banda, va seguir sent la residència familiar fins a la Guerra Civil, quan es va convertir en seu dels comitès locals del PSUC i la FAI. Acabada la guerra, la família Deu va recuperar la propietat, on va viure fins al 1981, quan la finca es va posar en venda.
 
Una compra feta de retruc
Uns anys abans, el 1975, un grup de veïns de les Corts havien presentat una denúncia contra un gran hotel construït al barri perquè superava el nivell d’edificabilitat permès. La sentència judicial va donar la raó als veïns, però l’empresa promotora es negava a enderrocar les plantes sobreres, tot i que acceptava abonar una compensació per conservar-les.
Era l’any 1976 i s’acabava de crear l’Associació de Veïns de les Corts, que pressionava l’Ajuntament i que li va proposar que dediqués la compensació a la compra de Can Deu.
La finca, doncs, va ser adquirida per l’Ajuntament el 1984 i, després d’unes reformes dirigides per l’arquitecte Xavier Aguilar i Borràs, el 6 de setembre del 1986 es va inaugurar l’equipament, un dels primers centres cívics de què disposava la ciutat.
 
Medi ambient i bon jazz
El Centre Cívic va acollir inicialment l’Arxiu Municipal del Districte i la Biblioteca Popular, però totes dues instal·lacions van ser traslladades posteriorment.
Xerrades, tallers i activitats relacionades amb el medi ambient, el suport a la creació i la música són algunes de les moltes activitats que es fan al Centre Cívic Can Deu. Un dels programes amb més projecció, però, són els Dijous Jazz a les Corts, un cicle que porta als jardins (quan fa bon temps) i a altres espais del centre grups de jazz de tot Catalunya.
De tota manera, si toqueu el piano, a la cafeteria en tenen un de paret i esperen voluntaris per tocar-lo (això sí, demanant permís abans).