Centre Cívic Casa Golferichs

Un èxit dels moviments veïnals El Centre Cívic Casa Golferichs o «el Xalet», com és conegut popularment, no és només un exemple de l’arquitectura modernista que ens parla de la Barcelona de principis del segle xx. És, també, un símbol de les lluites veïnals dels anys setanta i vuitanta, que van aconseguir recuperar per a l’ús ciutadà un edifici singular de gran valor patrimonial que havia estat a punt de desaparèixer.  Un palauet amb fustes d’importacióL’any 1900, Macari Golferichs i Losada, un home de negocis de la Barcelona del tombant del segle xx, va encarregar un palauet modernista a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. L’edifici havia d’incorporar les fustes exòtiques que Golferichs importava d’Amèrica.La casa, que combinava murs de paredat comú, maó vist, maons vidrats i ceràmica, es va acabar el 1901 i aquell mateix any va obtenir una menció especial en els premis que l’Ajuntament atorgava als millors edificis de l’any. D’estil neomedieval, tenia una vistosa tribuna que donava a la Gran Via.Com tants arquitectes modernistes, Rubió va voler trencar amb la linealitat i uniformitat de la quadrícula de l’Eixample defugint l’estructura aixamfranada. Per fer-ho, va projectar un jardí al davant de la façana de la casa. D’habitatge a escola per a noiesEls negocis, però, no anaven prou bé i Macari Golferichs no es podia permetre seguir mantenint un palauet tan car, i el 1909 el va vendre a l’Institut Religiós de les Monges Dominiques de la Presentació.Les monges hi van instal·lar un col·legi de pagament per a noies: el Col·legi de la Presentació de la Santíssima Verge-Nostra Senyora del Roser. Hi van annexar un segon edifici de planta baixa i dos pisos al qual, en anys posteriors, s’hi van afegir més plantes. Amb façana al carrer de Viladomat, aquest nou edifici connectava amb l’original, que ja es coneixia com «el Xalet».Durant la Guerra Civil, les Joventuts Revolucionàries van ocupar la finca i hi van crear una universitat popular, però, acabat el conflicte, el palauet va tornar als seus propietaris anteriors i va seguir sent una escola fins al curs 1971-1972.Per tal de fer front al dèficit econòmic de l’escola, les Religioses Dominiques de la Presentació van decidir vendre la Casa Golferichs i, l’any 1973, va passar a mans d’una coneguda constructora de la ciutat. L’edifici semblava condemnat a ser substituït per un modern bloc de pisos.  Salvat de la piquetaUna errada en la concessió dels permisos va permetre començar les obres d’enderroc, que van causar danys a l’interior de la finca.La petició d’una segona llicència d’enderroc, però, va ser denegada i l’operació va quedar paralitzada. Mentrestant, la Dirección General de Bellas Artes va iniciar els tràmits per declarar la Casa Golferichs monument històrico-artístic.Durant prop de deu anys, mentre l’edifici s’anava degradant progressivament, les associacions de veïns de la zona es van mobilitzar per reclamar que l’Ajuntament comprés «el Xalet» i el restaurés.Finalment, el 1984 es donava a conèixer la compra de l’immoble per part de l’Ajuntament per un total de vuitanta-cinc milions de pessetes.El 1987 s’iniciaven les obres de reforma, segons un projecte de Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, per tal de transformar la Casa Golferichs en un equipament públic. La major part d’espais i dependències es van instal·lar a l’edifici annex.Al palauet, que es comparteix amb la Fundació Pi i Sunyer, la capella de la planta noble es va transformar en una sala d’actes, les aules van reconvertir-se en despatxos i tallers, es van recuperar les golfes i, on hi havia l’antic teatre, es va habilitar un espai per acollir espectacles. La capacitat de transformar-se al compàs de la realitat.Després de gairebé una dècada de reivindicacions veïnals, el 1989 la Casa Golferichs tornava a obrir les portes com a equipament públic, els primers anys com una moderna ludoteca, amb un projecte innovador adreçat a adolescents i joves. Posteriorment el projecte sociocultural es va anar transformant, a mesura que sorgien noves necessitats, sempre amb una clara vocació d’innovació i experimentació. Així, va ser un centre pioner a oferir un servei d’eines multimèdia, al costat d’una important programació relacionada amb la fotografia.Avui és un dinàmic centre cívic al voltant del qual gira bona part de la vida social i cultural del barri, on es fan tallers, conferències, itineraris i espectacles musicals i que compta amb una sala d’exposicions especialitzada en fotografia.L’actiu Espai Francesc Català-Roca, ara situat en unes noves dependències al número 21 del carrer de Llançà, acull molts cursos d’iniciació i aprofundiment en la fotografia, organitza concursos i ofereix un servei integral per al desenvolupament de la creativitat i la producció de projectes fotogràfics.