Centre Cívic del Bon Pastor

Un centre cívic en transformació, per a un barri que canvia
Les Cases Barates, primer nucli del barri del Bon Pastor, nascut a la dècada de 1920, s’estan substituint progressivament per habitatges nous i moderns. El Centre Cívic Bon Pastor, tot i estar situat en una altra barriada del Bon Pastor, l’Estadella, sembla haver-se encomanat de la febre del canvi i també s’està sotmetent a un procés de reforma per seguir donant servei als veïns i a les moltes entitats del barri que el tenen com a referència.
 
Al voltant de la fàbrica
El Rec Comtal, nascut entre els segles  x i xi per abastir els barcelonins d’aigua del Besòs, va donar impuls a la indústria molinera i als conreus de regadiu a la zona on avui es troba el barri del Bon Pastor, un fet del qual ja deixen constància documents del segle xii.
A principis del segle xx, industrials barcelonins que buscaven terrenys econòmics, ben comunicats i amb aigua abundant per a les seves fàbriques, comencen a instal·lar-se al marge dret del Besòs, entre Santa Coloma de Gramenet i Barcelona.
Les primeres urbanitzacions espontànies, és a dir, els primers nuclis habitats del que amb el temps seria el Bon Pastor, neixen als anys vint al voltant de la fàbrica d’aprestos d’Ignasi Sala Massaguer i de la fàbrica de tints per a sabates d’Enric Sanchís i Ros.
 
Les primeres Cases Barates
En uns terrenys de la marquesa de Castellvell, el Patronat de l’Habitació de Barcelona construeix entre els anys 1928 i 1929, durant la dictadura de Primo de Rivera, les Cases Barates Milans del Bosch. Aquest primer nucli constava de 784 habitatges d’una sola planta, la major part de no més de 40 metres quadrats.
Una part dels habitatges els van ocupar treballadors procedents de Santa Coloma de Gramenet i una altra, habitants dels nuclis barraquistes de Montjuïc desallotjats arran de les obres per a l’Exposició Internacional del 1929.
En anys posteriors, en aquesta zona van anar apareixent noves barriades com la de les Carolines i la de l’Estadella, on hi ha el Centre Cívic.
 
Un barri de Barcelona
Durant la República, el barri pren el nom de l’escriptor Bonaventura Carles Aribau. La proximitat de La Maquinista Terrestre i Marítima fa que aquesta zona, amb una forta presència anarquista, pateixi l’efecte dels bombardejos durant la Guerra Civil.
Fins als anys quaranta, el barri estava dividit entre Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, però finalment tot el veïnat, igual que el barri bessó del Baró de Viver, es va integrar a Barcelona en aquesta dècada.
Uns anys abans s’hi havia instal·lat mossèn Joan Cortina, conegut com el «pare Botella» per les campanyes de recollida de vidre que hi organitzava. La seva parròquia, la del Bon Pastor, va donar nom al barri.
Un pla urbanístic dels anys seixanta promou la creació de més habitatges a la zona, que es densifica notablement.
 
Neix el Centre Cívic
Els veïns comencen a organitzar-se i, per fi, els primers anys de la democràcia es crea l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor. Més equipaments, millors transports i la millora en el condicionament dels carrers són algunes de les principals reivindicacions.
El Centre Cívic Bon Pastor va néixer el 1989 en un edifici de nova planta situat on abans hi havia hagut un ateneu obrer. Si consulteu diaris antics, veureu que la seva primera adreça era el passeig d’Enric Sanchís. No és que el centre hagi canviat d’ubicació, sinó que la reordenació de la «plaça del Centre Cívic», és a dir, l’actual plaça de Robert Gerhard, va modificar l’entorn completament. De ser un espai d’aparcament incontrolat, la plaça va passar a ser una zona enjardinada i recuperada per a l’ús públic.
 
En transformació
L’any 2003 s’aprova un conveni entre l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor i el Patronat Municipal de l’Habitatge per a la substitució progressiva dels habitatges de les Cases Barates, que s’estan enderrocant.
L’edifici actual del Centre Cívic és un immoble a dos vents amb façanes d’obra vista. Un dels murs exteriors dóna a la plaça, on s’ha instal·lat un bulder per a la pràctica de l’escalada. La façana lateral té planta baixa i quatre pisos i està adossada a una escalinata que porta a una terrassa situada a l’alçada del tercer pis.
El Centre Cívic Bon Pastor potencia el desenvolupament cultural mitjançant el seu programa d’activitats, com ara els balls de tarda per a la gent gran, molt populars; programa que es complementa amb programes ocupacionals i serveis com l’Espai Familiar, l’Espai Jove, el Servei de Dinamització Juvenil i l’Espai d’Acolliment a les Persones Nouvingudes, entre d’altres. Tot i això, una de les seves funcions principals és donar suport a les entitats del territori.
Les obres de reforma i ampliació fetes el 2014 han permès que el Centre Cívic guanyi nous espais i millori l’accessibilitat de les instal·lacions.