En un moment d’esfondrament com l’actual, amb la caiguda de sistemes democràtics davant de models purament econòmics i els seus divertimentos populistes, Raisa Maudit realitza a la seva exposició un viatge temporal per intentar apoderar-se i compartir una altra història (que comporti un altre futur o un altre present) i entendre-la com alguna cosa més que una necessitat. Potser des d’un gest de fe, potser en clau mística, potser com a última opció.