La sèrie dels nenúfars de Monet va introduir el concepte de desenfocament en l'art, del borrós i l'imprecís com a elements expressius.

Aquesta exposició explora com aquest fenomen va suposar una nova manera d'entendre el món per a artistes posteriors, una clau per a una relectura d'una part de la creació plàstica moderna i contemporània.

Considerada durant molt de temps parangó de la pintura abstracta, aquesta sèrie també ha estat precursora de les grans instal·lacions immersives. Així i tot, l'efecte borrós i desenfocat que caracteritza les àmplies extensions d'aigua de les teles no s'havia analitzat mai i avui es contempla com una elecció estètica real.

Partint d'arrels estètiques del desenfocament al segle XIX i començament del XX, i seguint les convulsions intel·lectuals, científiques, socials i artístiques amb les quals va créixer l'impressionisme, la mostra s'estructura en seccions on es barregen pintures, vídeos, fotografies i instal·lacions de diferents artistes com Alberto Giacometti, Gerhard Richter, Mark Rothko, Eva Nielsens, Claude Monet, Thomas Ruff, Alfredo Jaar, Soledad Sevilla, Christian Boltanski, Mame-Diarra Niang i Bill Viola, entre d'altres.