Professora: Isabel Bargalló

L'arquitectura neoclàssica sorgida a partir del moviment artístic i cultural dels segles XVIII i XIX volia recuperar els ideals de l'antiguitat grecollatina com a model de bellesa, racionalitat i ordre. Així es va formar el pensament il·lustrat, defensor de la raó, la mesura i la funcionalitat davant l'excés decoratiu del barroc i el rococó. A les ciutats europees i a nivell local, el neoclassicisme impulsa una nova concepció de l'espai urbà basada en la simetria, l'harmonia i la monumentalitat, amb edificis públics, places i avingudes que reflecteixen els valors cívics i polítics de la modernitat i de l'Estat