Hi és la lluna al firmament quan ningú no la mira? Tot i semblar un dubte absurd era Einstein qui es plantejava la pregunta. Despreneu-vos de prejudicis i de preceptes basats en el sentit comú, només heu d’acceptar el que les matemàtiques prediuen, tot i semblar il·lògic, i el que els experiments confirmen, tot i semblar absurd. Canvieu el paradigma i deixeu-vos seduir per la Paradoxa Quàntica.

Deia el físic teòric nord-americà Richard Feynman que si creus que has entès la mecànica quàntica és perquè en realitat no l’has entès. Tot i això, un reguitzell de pel·lícules contemporànies ha mirat d’explicar-nos aquesta suggeridora disciplina científica fent servir les eines pròpies del cinema: la ficció, la reinterpretació creativa i la fantasia. Oppenheimer, Tot a la vegada a tot arreu, Tenet, Donnie Darko, Interstellar, Source Code, Primer, Mr. Nobody, Coherence o Matrix ens han apropat conceptes como ara els mons paral·lels, els forats de cuc o els sempre paradoxals viatges en el temps. I ho han fet estimulant la imaginació, que és un dels músculs intellectuals més poderosos. Us proposem fer un repàs a algunes d’aquestes pel·lícules i a la seva dosi, gran o petita, de genuïna ciència.

A càrrec de Miquel Echarri, periodista cultural i professor d’història del cinema i anàlisi fílmica