La gestió econòmica és un dels aspectes importants de la vida d’una parella, sobretot quan es conviu sota un mateix sostre i més encara quan hi ha fills en comú.
Hi ha diverses formes de gestionar els diners en el marc d’una parella, però la manera com es fa té moltes implicacions durant el temps que dura la relació, i també quan aquesta s’acaba.
Destaquem quatre tipus de parella en funció de com aquestes gestionen les finances en comú:
- Parella fusió: És aquella que té tots els comptes bancaris compartits, on les dues parts aporten tots els ingressos, despeses i hi tenen igual accés. En aquest tipus de parella “tot és de tots”, i això pot representar més confiança mútua però alhora obliga a un major control i necessitat de donar explicacions. En cas de separació, aquesta fusió econòmica pot generar més conflictes en el moment de repartir els diners i els béns entre els membres de la parella.
- Parella igualitària: Cada membre gestiona per separat els seus comptes, ingressos i despeses. Aquest tipus de parella té un compte en comú on cadascuna de les parts aporta el 50% i on s’hi carreguen les despeses comunes (habitatge, fills, despeses habituals, etc). Al mateix temps, cadascú conserva una economia independent al marge de la comuna. La parella realment igualitària no existeix, ja que normalment les parelles no tenen els mateixos ingressos i patrimoni. Per tant, si totes dues parts aporten sempre el 50% l’esforç no és el mateix.
- Parella proporcional: En aquest model de parella, cadascú fa aportacions al compte comú de forma proporcional als seus ingressos. Per exemple, si un dels membres de la parella té el doble d’ingressos que l’altre, es farà càrrec de dues terceres parts de les despeses comunes. Com en el cas anterior, cada membre manté un grau d’independència financera.
- Parella independent: És la parella on cadascú manté per separat la gestió de la seva economia personal. Això vol dir que no existeixen despeses comunes i que la parella té dues economies independents. A la pràctica, l’estatus de parella independent s’adequa millor a la parella no convivent, i es fa molt difícil quan es tenen fills en comú.
El model de la “parella fusió” és el més tradicional i estès en la nostra societat, però guanyen terreny altres models en els quals els membres de la parella conserven una economia independent al marge de la gestió de les seves finances comunes.
