Novetats en l’autonomia financera de les persones amb discapacitat

La Fiscalia General de l’Estat, les associacions bancàries (AEB, CECA i UNACC) i el Banc d’Espanya van signar el passat 19 de juliol un protocol de col·laboració per garantir l’autonomia de les persones amb discapacitat en relació amb els serveis i els productes bancaris.

El conveni estableix les vies perquè la pràctica bancària s’adeqüi al nou tractament legal a la discapacitat marcat per la legislació (Llei 8/21), que potencia que les persones amb discapacitat puguin prendre les seves decisions de forma autònoma, i pretén col·laborar en l’impuls progressiu de les adaptacions necessàries perquè puguin operar per elles mateixes en l’àmbit bancari, incloent-hi, entre d’altres, la informació en llenguatge accessible.

La Llei 8/21 va eliminar les incapacitacions i amb elles els tutors legals, desjudicialitzant la vida de les persones amb discapacitat i establint un sistema de provisió de suports, en què adquireix especial rellevància el/la guardador/a de fet. Aquesta figura constitueix un tipus de suport informal, sense aval judicial, que és exercit habitualment per la família.

La guarda de fet implica una autorització de la persona amb discapacitat perquè una tercera intervingui en nom seu. Per fer-ho, el protocol recomana la signatura d’una declaració responsable de les parts implicades amb l’entitat bancària, que permeti fer les operacions financeres habituals.

S’aconsella com a bona pràctica la reconducció i la vinculació a un únic compte bancari de tots els ingressos i despeses ordinàries de la persona amb discapacitat.

Acreditació de la guarda de fet

Per acreditar que el/la guardador/a està autoritzat per la persona amb discapacitat, les entitats bancàries poden recórrer a vies de verificació com la voluntat expressada per les dues parts, testimonis de l’entorn familiar o documents com el llibre de família. Quan el/la guardador/a procedeixi d’un entorn aliè al familiar, l’entitat bancària podrà exigir altres documents de verificació, com l’historial de certificats d’empadronament i convivència, informes de serveis socials o altres serveis públics, o actes de notorietat (documents que en donen fe jurídica de la relació de guarda de fet).

El marc normatiu no exclou la possibilitat que la guarda sigui exercida per més d’una persona, si bé recomana assolir acords per designar un/a únic/a interlocutor/a.

La llei exclou la possibilitat d’exercir la guarda de fet a les persones que presten serveis assistencials, residencials o de naturalesa anàloga a la persona amb discapacitat.

Al portal Barcelona accessible, de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, hi trobareu informació sobre la majoria de serveis i tràmits que ofereixen les administracions estatal, autonòmica i local per a persones amb discapacitat que resideixen a la ciutat de Barcelona.

I si vols millorar la gestió de la teva economia personal i familiar, et recomanem que facis el Curs Digital d’Educació Econòmica del programa EdEc.

Scroll to Top