Els nens i nenes des del seu naixement son éssers socials que necessiten el contacte dels altres per anar creixent i desenvolupant-se de manera sana i adequada. Dos dels agents socials més importants, en aquestes edats, són la família i l’escola.
A l’escola, l’infant aprèn a relacionar-se amb altres adults que no són els seus cuidadors habituals i amb els que establirà un vincle segur que li proporcionarà confiança i seguretat. També iniciarà els primers contactes amb altres nens i nenes de la seva edat.
Al grup de caminants, els infants experimenten molts canvis al llarg del curs, i molts d’aquests giren entorn a les relacions que, mica en mica, s’aniran establint entre els companys.
No podem oblidar que el desenvolupament de les seves relacions anirà molt lligat a la seva maduració. L’infant necessita que hi hagi una diferenciació entre ell i el que l’envolta per poder començar a obrir-se més enllà del seu cos, és a dir, primer es centrarà en ell mateix i després es despertarà el seu interès envers la resta de nens i nenes.
A partir de la seva interacció a l’aula, l’infant anirà passant d’un joc més individual, a dur a terme un joc en paral·lel, on coincideixen amb altres infants en l’espai però cadascú està immers en la seva pròpia acció.
Més endavant, començaran a tenir lloc les primeres estones de complicitat, els primers somriures junts, les primeres corredisses i poc a poc el joc compartit.
