La Companyia de Bombers estava constituïda per 25 homes a les ordres de l’arquitecte municipal.
El capità general Manuel de Llauder va nomenar a Josep Mas i Vila, arquitecte municipal, comandant i primer cap de la companyia de Bombers de Barcelona.
Es funda la Societat d’Assegurances Mútues contra Incendis (la Mútua).
Es van començar a introduir a Barcelona màquines de vapor, la qual cosa va provocar un augment considerable dels incendis.
Barcelona va ser bombardejada pel general Espartero.
Barcelona, que tenia ja 200.000 habitants, va municipalitzar definitivament el Cos de Bombers.
Un incendi al carrer Hospital va propiciar la mort del subaltern Joan Klein i Noriega, primera víctima oficial documentada de Bombers.
Els Bombers de Barcelona participen en l’extinció de gran incendi del vapor Cabo Machichaco a Santander que va destruir molts habitatges i va causar molts morts a la ciutat.
La ciutat creix amb l’annexió dels municipis del pla de Barcelona i s’amplia el radi d’acció de Bombers de Barcelona
Es va cremar el Teatre de les Arts al carrer Floridablanca.
Un important incendi que va destruir el Teatre Principal de Gràcia.
Incendi del Teatre Principal de la Santa Creu a la Rambla.
Es van cremar els tallers Nuevo Vulcano; fou un incendi important en què van estar presents el rei i el president del directori militar, Primo de Rivera.
Canvi de número d’urgències: del telèfon de bombers 3000 es va passar a l’12345.
Es torna a cremar el Teatre Principal de la Santa Creu
Creació de l’Agrupación Cultural y Deportiva del Cuerpo de Bomberos.
Primer número de la revista Alarma
Incendi del Palau del Cinema de la Via Laietana el dia de Divendres Sant. de 1961.
Espectacular incendi de la fàbrica Myrurgia
Assistència de Bombers de Barcelona a Cartagena (Escombreras), on va esclatar un dipòsit de petroli.
Incendi a Iberia Radio, en què van morir tres bombers
incendi espectacular a la Torre Telefònica de la plaça de Catalunya
Espectacular salvament de persones atrapades a la Torre de Colom, quan es va avariar l’ascensor.
El foc va destruir un dels locals emblemàtics de Barcelona: l’Scala
Inauguració del Laboratori del Foc de Bombers de Barcelona.
Destructiu incendi al centre de la ciutat, es van cremar els magatzems de l’Àliga.
a causa d’un esfondrament al carrer Turó de la Peira, el bombers de la ciutat van fer el primer crit d’alerta sobre el que seria considerat el fenomen de l’aluminosi
Greu incendi a l’edifici d’Autopistes de la Gal·la Placídia, per la seva grandària i alçada i pel material amb què estava construït
Incendi a la fàbrica Duscholux en què va morir el bomber Antonio Redondo
Explosió a la planta embotelladora de Repsol, amb un mort.
Incendi a la Torre Urquinaona, uedifici de 22 pisos
La Companyia de Bombers estava constituïda per 25 homes a les ordres de l’arquitecte municipal.
Gravat de la portada del llibre “Tratado de la estinción de incendios” escrit publicat per Antoni Rovira i Trias en el que es veu la intervenció típica en un incendi típic del segle XIX: bombers i ciutadans rescatant a persones i des dels balcons els afectats salvant els mobles.
La nit de Sant Jaume de 1835 una revolta popular va començar a la plaça de braus de la Barceloneta i acabà amb una gran cremada de convents.
Vista de la ciutat de Barcelona en flames. Representa els incendis de 1835.
Com a conseqüència dels fets de la Nit de Sant Jaume, es va crear una companyia de sapadors dependent de la Milícia i sotmesa a la disciplina militar que substituïa l’organitzada per Mas i Vila.
La Mútua es constituí amb finalitat filantròpica i amb el suport de l’Ajuntament i del governador civil.
Incendi al Raval, el 18 de gener del 1851: iniciat al vapor Capdevila i Mata del carrer de la Riereta, es va estendre a la fàbrica Armengol i només es va poder controlar set hores després. Es veuen els edificis en flames, els bombers que hi dirigeixen l’aigua de les mànegues, una brigada que enderroca un edifici per fer un tallafoc i gent atrafegada, alguns dels quals s’emporten els seus béns en carros, baguls i paquets.
EL 3 de desembre de 1842, per ordre del General Espartero, Barcelona es bombardejada des de Montjuïc.
Amb el retorn dels moderats a l’Estat, es suprimeixen les Milícies i Barcelona es torna a quedar sense companyia de bombers.
La bomba hidràulica manual més antiga conservada a Barcelona
Gran incendi que va destruir completament el Gran Teatre del Liceu. En unes tres hores de foc intens l’edifici va quedar completament destruït.
Les flames surten de darrere l’edifici. En primer terme, els bombers apagant el foc.
Barcelona, que tenia ja 200.000 habitants, va municipalitzar definitivament el Cos de Bombers.
Expedient número 255 de la Comissió Cinquena de Governació relatiu a la Companyia de Bombers, incendis i altres. 1872.
Les primeres bombes de vapor, tirades per cavalls, seran de la marca anglesa Merryweather.
Adquisició de l’escala Porta, escala italiana de 22 metres, la primera d’aquestes característiques que va tenir el Cos de Bombers.
Primera Exposició Universal de Barcelona: aquest esdeveniment va comportar una millora qualitativa en molts aspectes, entre ells l’adquisició de diferents bombes de vapor i la millora de les instal·lacions contra incendis a la xarxa viària, les boques d’incendi.
L’any 1904 es compren els darrers vehicles de tracció animal, de la marca alemanya Flader, més lleugeres i desmuntables.
El primer vehicle de motor va ser un Durkopp. Es tractava d’un furgó de transport personal i material, sense bomba i un motor de 28 cv.
Un important incendi que va destruir el Teatre Principal de Gràcia. Vista de l´interior de l’edifici cremat.
Entre el 26 de juliol i el 5 d’agost el descontentament popular contra l’ordre d’embarcament de quintes catalanes a la guerra del Marroc va ocasionar una crema d’edificis religiosos. Tropes vingudes d’altres ciutats d’España van sufocar la revolta amb un balanç de més de 100 morts.
Dibuix que representa la crema d’imatges religioses i altres elements a l’exterior del convent i de l’església de dels Escolapis, primer dels edificis saquejat i cremat durant els fets de la Setmana Tràgica.
Vista general de l’interior del Teatre Principal després de l’incendi. Tot el teatre està en runes, la teulada hi falta i es pot veure el cel. Al fons al centre, unes persones, entre elles uns bombers, contemplen l’escena.
Aquests vehicles representen una renovació important que es va dur a terme coincidint amb l’exposició universal. Estarien en servei durant tot el període de la república.
Vista d’un grup de bombers amb mànigues d’aigua mullant la gespa dels Jardinets davant la presència de públic. En aquesta exhibició hi van assistir les més altes personalitats de la ciutat i de Catalunya. A l’octubre es va repetir la parada i, en aquesta ocasió, hi van assistir el rei Alfons XIII i les infantes.
Es va tornar a cremar el Teatre Principal de la Santa Creu; el foc va destruir tot l’interior, però es va poder salvar l’edifici.
Bombers treballant en l’extinció del foc.
El 16 de març la ciutat va patir el primer bombardeig aeri; això va marcar els esdeveniments dels mesos següents.
En la imatge l’estat en que van quedar algunes de les cases després del bombardeig. El retall de diari que hi ha al darrera de la foto diu el següent: Els pirates de l’aire: A les poques hores d’haver formulat la seva acusació Álvarez del Vayo, davant el Consell de la societat de Nacions, a Ginebra, contra les agressions comeses pels italians i alemanys al bombardejar ciutats obertes, fent víctima de la seva agressió a la població civil. Quatre trimotors italians van descarregar sobre Barcelona un gran nombre de bombes, destruint cases i acabant amb la vida de molts ciutadans. Era la rèplica dels assassins al fiscal que, en nom de la República, ha denunciat al món els seus crims.
Primer número de la revista Alarma
Barcelona es va trobar que no estava preparada per una gran nevada. No hi havia màquina llevaneus que es va haver de demanar a una empresa Andorrana. Els Bombers de Barcelona va tenir moltes sortides poc habituals: desde traslladar a una dona de part a l’hospital o construir cadenes pels vehicles als tallers dels parcs perquè els ciutadans de Barcelona poguessin circular.
Bombers intervenint a la Fàbrica Myrurgia. 1963.
L’autarquia, el principi econòmic de la primera dictadura franquista, fomenta l’adquisició de cotxes de fabricació nacional, especialment de la marca Pegaso.
L’empresa alemanya Magirus va proveir vehicles als bombers de Barcelona durant més de mig segle, entre ells alguns dels models més emblemàtics.
Funeral dels bombers que van morir a l’Incendi d’Iberia Radio.
Explosió de gas al carrer Capità Arenas que va causar l’enderroc d’un edifici de deu plantes i la mort de catorze persones.
Els bombres accedint per les escales dels camions a l’interior de la Torre Telefónica per apagar l’incendi
Espectacular salvament de persones atrapades a la Torre de Colom, quan es va avariar l’ascensor.
L’Scala cremant i, en primer pla, un cotxe de Bombers de Barcelona.
L’augment dels serveis mèdics per part dels bombers du a l’adquisició de més ambulàncies, amb un criteri de màxima capacitat.
Destructiu incendi al centre de la ciutat, on es van cremar els magatzems de l’Àliga.
La preparació de les olimpíades de 1992 va incloure l’adquisició de nombrosos vehicles nous que van representar un canvi important al servei.
Atemptat d’ETA a l’Hipercor; en total van morir 25 persones i moltes més van quedar greument ferides.
Greu incendi a l’edifici d’Autopistes de la Gal·la Placídia, per la seva grandària i alçada i pel material amb què estava construït.
Gran incendi que, com ja havia passat anys enrere, va tornar a destruir el Liceu.
Els auto tancs lleugers, amb tracció a les 4 rodes, seran protagonistes de la majoria de sortides dels bombers fins l’any 2014.
Incendi a la fàbrica Duscholux en què va morir el bomber Antonio Redondo.
Explosió a la planta embotelladora de Repsol, amb un mort.
Tancament de la caserna del Poble-Sec, al carrer Lleida. L’any 2003 es va utilitzar com a seu per organitzar els Jocs Mundials de Policies i Bombers. Des de l’any 2016 serà l’actual Espai Bombers.