El Servei de Bombers de Barcelona tal i com es coneix actualment neix el 1865 quan l’Ajuntament de Barcelona assumeix com a pròpia la Companyia de Bombers, creada anys enrere per la Societat d’Assegurances Mútues contra Incendis. Molt temps abans però, la ciutat ja disposava de diferents organitzacions, generalment formada per voluntaris gremials que, d’una manera més o menys reeixida intervenien en l’extinció dels focs.
Llegir el relat
Paletes, fusters i manyans del districte eren cridats pel toc de foc, l’insistent repic de campanes que alarmava de l’incendi, i eren dirigits en l’operació pel primer regidor d’obres de l’Ajuntament que arribava al lloc del sinistre. Els veïns també intervenien però la manca de mitjans (galledes, una bomba manual i algunes escales), la poca preparació dels apagafocs i la pròpia urbanística de la ciutat – amb carrers estrets, cases petites i atapeïdes i indústries dins el nucli urbà- dificultaven molt l’èxit de les intervencions. El foc s’acabava extingint, però massa sovint arrossegava edificis sencers, béns particulars i algunes vides.
Reglament de la sociedad de Seguros Mutuos de Barcelona 1836
Per procurar minimitzar els danys dels focs es constituí el 1835 la Societat d’Assegurances Mútues contra Incendis, una organització filantròpica que impulsada per propietaris d’edificis i membres del govern municipal. La Crema de Convents de la Nit de Sant Jaume 1835 va donar l’impuls final a la constitució de la Mútua que, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona varen crear la primera Companyia de Bombers.
Ramon Soley Cetó. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. 1835
La companyia la formaven 30 paletes o manobres, 8 fusters i 2 manyans a les ordres d’un comandant i 4 caporals. Disposava d’un pressupost de 1.000 lliures catalanes l’any a més de les mensualitats i els jornals de cada incendi. L’arquitecte Josep Mas i Vila en va ser el primer cap.
Gravat procedent de La Ilustración. Periódico Universal (Madrid), 7, 15 febrer 1851, p. 49. La descripció dels fets a la mateixa revista, número 6, 8 febrer 1851, p. 41-42. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. 1851
El 1851, moment en que la Mútua tenia plena responsabilitat de la Companyia de Bombers, l’arquitecte Antoni Rovira i Trias va ser nomenat cap de Bombers. Rovira publica el 1856 el Manual para la estinción de Incendios, un tractat on teoritza sobre la millor manera d’organitzar la gestió del servei de bombers en base a la seva pròpia experiència i prenent com a referència l’organització de les companyies de bombers de França. En aquest tractat teòric sobre la gestió del servei de bombers Rovira indica que la gestió pot ser municipal, militar o privada – tres models pels quals la ciutat hi havia passat -, però en defensa la municipalització. Emfatitza la necessitat que els governs municipals es comprometin en l’extinció del foc a través d’una companyia ben preparada, equipada i dirigida i en una política de prevenció, especialment en els espais més concorreguts com els teatres i les sales de festa de la ciutat. Sis anys més tard les flames destruïren per complet el Teatre del Liceu.
Sanz, F. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. 1861 Incendi del Gran Teatre del Liceu el 9 d’abril de 1861. Les flames surten de darrere l’edifici. En primer terme, els bombers apagant el foc.
L’incendi del Liceu el 1861 serà un punt d’inflexió i encetarà una dècada de canvi i modernització en la ciutat i en el servei de Bombers: Barcelona enderroca les seves muralles i la ciutat respira i s’eixampla amb el Pla Cerdà. L’Ajuntament recull les insistents peticions i propostes cíviques de reglament del servei de bombers i el 1865 municipalitza definitivament la Companyia de Bombers per tal de protegir la seguretat dels ciutadans de Barcelona.
Imatges i records, p. 18
En aquest moment comença una etapa d’innovacions i avenços en el Servei de Bombers de Barcelona que el convertirà en un referent i model en l’àmbit nacional i internacional.
Bonet, Pere Joan. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. 1888
Xavier Valentí juny 8th, 2018
Posted In: Història
Aplicant les tecnologies corresponents a cada època, l’evolució de Bombers de Barcelona ha estat paral·lela a la de la societat a la qual ha consagrat sempre els seus esforços i la seva dedicació. Les imatges ens mostren màquines i estris utilitzats per Bombers de Barcelona, a partir de les quals es reflecteix l’avenç tecnològic fruit de la voluntat d’oferir un millor servei als ciutadans. Com ara l’ escala Porta de 22 metres que s’usava a principis del s. XX i que, segons fonts de l’època, es podia posar a punt “en només 6 minuts”. Les eines i les màquines han canviat, però els bombers continuen amb la mateixa vocació de servei als ciutadans i esperit de sacrifici que van tenir aquells pioners.
Xavier Valentí juny 8th, 2018
Posted In: Enginyeria
Com a col·lectiu humà, els Bombers han viscut sempre fortament marcats pel risc i la incertesa implícits en la seva feina. La disciplina d’equip i la iniciativa individual juguen un paper determinant a parts iguals. L’estructura organitzativa interna, amb càrrecs jeràrquics de nomenclatura militar, conviu amb els lligams que s’estableixen entre bombers, basats en la companyonia, l’apreci i uns estils de lideratge a partir del respecte, com no pot ser d’altra manera quan el teu company et pot salvar la vida en qualsevol moment. Però, què defineix un bomber?
Xavier Valentí juny 8th, 2018
Posted In: Valors
La quotidianitat de la feina de bomber és precisament viure en la “no quotidianitat”. Als parcs l’entrenament permet els equips d’intervenció estar en condicions òptimes i a la resta de personal, donar el suport necessari que requereix un dia a dia exigent. És una tasca que requereix planificació i també capacitat de reacció constant en front d’una realitat que s’entesta a plantejar nous reptes a cada servei. Per sort els bombers han estat sempre posseïdors d’una gran capacitat inventiva! Idees de bomber? Vegem d’on venen…
Xavier Valentí juny 8th, 2018
Posted In: Quotidianitat
Compromís amb la societat, plaer per la pràctica esportiva , inquietud cultural i ganes de passar-ho bé són característiques dels Bombers que a mitjans dels anys 40 van crear l’agrupació coneguda com La Cultural que encara avui dia acompanya als Bombers de Barcelona amb 9 seccions esportives.
Xavier Valentí juny 8th, 2018
Posted In: Cultura
El Cos de Bombers de la ciutat col·labora activament amb la tasca d’ajut humanitari de diverses organitzacions no governamentals de tot el món. És la voluntat de servei i la satisfacció d’ajudar el que mou l’acció dels bombers dins i més enllà de les nostres fronteres.
Xavier Valentí juny 8th, 2018
Posted In: Cooperació
L’esperit de servei i la professionalitat han estat la constant al llarg del temps d’existència del cos. Es considera exemplar, per exemple, l’actuació dels Bombers de Barcelona durant la guerra civil. Les nombroses sortides que feren durant aquests anys de bombardeigs van ajudar a minimitzar els danys que va partir la ciutat i la ciutadania tot mantenint els equips i la capacitat d’actuació intactes durant aquells anys de penúria. Malgrat aquest exercici de professionalitat, un cop finalitzats els enfrontaments quan les tropes franquistes ocuparen la ciutat, una bona part del cos de bombers va patir depuracions. Talment com aquesta cara amagada i sovint fosca que marquen els signes del temps, la realitat i circumstàncies de la feina que fa el bomber no sempre són com ens les imaginem…
Xavier Valentí juny 8th, 2018
Posted In: Saber fer