Pla de barris. Acompanyem als participants del taller a la visita guiada a l'hort del mercat de Vall d'Hebron.
El Taller d'Estimulació Comunitària de El Carmel millora la qualitat de vida de persones grans amb capacitats cognitives diverses.
Tothom té dret a gaudir del seu temps, sobretot tot si has passat quasi tota la teva vida treballant i cuidant els altres. A Barcelona hi ha molts projectes per activar a la gent gran, per animar-la a relacionar-se, sortir de casa i gaudir de companyia, passejos i visites culturals a la ciutat. Però alguns d’aquests projectes a vegades no contemplen una realitat: hi ha persones grans en situació vulnerable, amb malalties diverses i amb capacitats relacionals o cognitives diverses.
De la reflexió en diferents espais amb tècnics i tècniques del Carmel sobre la manca de propostes d’accions per persones grans amb inici de deteriorament cognitiu va néixer el Taller d’Estimulació Comunitària, que vol ampliar l’espai comunitari del barri integrant a aquestes persones i millorar la seva qualitat de vida.
Un exemple d’acompanyament i d’activitat del taller és la visita guiada a l’hort del mercat de Vall d’Hebron, a dues parades de metro del barri del Carmel. És dimecres de març i el sol està esplendorós, la vista és blava, verda i gris, i el centre de la ciutat i les seves presses es veuen llunyanes, quasi irreals. Aquí a dalt aquest matí és especial: és una de les primeres sortides conjuntes d’un grup de quinze persones majors de setanta anys. El grup, que es coneix de fa poc i que està format per persones derivades del CAP Horta i CAP El Carmel, forma part del taller d’estimulació comunitària del Carmel, que integra a persones grans amb capacitats cognitives diverses.
L’arribada al mercat de la Vall d’Hebron trenca certes timideses i estimula la conversa: resulta que l’hort està ubicat al sostre del mercat, té més de 1750 m2 i integra una quantitat de cultius d’aliments i plantes aromàtiques que molts d’ells identifiquen a l’instant. “Això són pèsols, això són patates i això són espinacs”, apunta Rosa. “Això són cebes i això, amb el tall més petit, diria que són alls”, explica Antonio. Les persones voluntàries a l’hort, i el jardiner i guia del taller anima al grup a fer un ram de plantes aromàtiques -alfàbrega, cibulet, julivert, romaní, farigola- explicant com les poden transformar en infusió i detallant les diferències entre un esqueix i una divisió de mates: a la primera agafes la planta sense arrel, la fas créixer i al cap d’uns dies la replantes, a la segona, en canvi, agafes la planta amb arrel per replantar-la directament.
Passejant, mirant i remirant colors, fulles, flors i branques alguns comencen a parlar de la seva joventut i també de la seva infantesa. “Com brilla tot i que bonic està!”, diu Asunción, de 79 anys. Ella havia treballat de petita al camp, a Lucena, a la província de Còrdova, sap molt de plantes i flors i al veure les campanetes de color taronja i Vermell recomana posar testos d’aquesta flor a balcons i terrasses, perquè neix i creix “on va la llavor, que és forta”. Ella havia treballat recollint l’oliva i el cotó, i “així estic ara, amb els ossos i l’espatlla que fan pena”, diu amb un petit somriure. Assunción explica que està “una mica depressiva, però veure aquest hort així és diví, i dona vida”.
Al seu costat, la Lilia, també al voltant dels 70 anys i amb una expressió de nena petita, mira, en canvi, les plantes amb certa distància: “jo vaig créixer a ciutats, a Buenos Aires, a Washington, a Londres i a París, i no entenc res de plantes”, diu, una història que al llarg de la passejada repetirà diverses vegades.
Una mica més lluny l’Antonio, de 81 anys “però ja a recerca dels 82, i amb la memòria una mica atrotinada”, diu, i la Rosa, de 78, miren el planter de faves amb ulls brillants. Recorden la seva infància, la gana que van passar, descobreixen que van arribar a Barcelona a buscar-se la vida a la mateixa edat, amb 18 anyets. I llavors, tots dos procedents del camp andalús, comencen a conversar sobre quan i com és la millor manera d’agafar les faves: “així mateix, tan petites, es poden menjar fent una truita o en un arròs”, explica Rosa, però l’Antonio diu que és millor deixar passar tres setmanes més “i esperar que la fava es faci més gran, més dura, i llavors està boníssima”. Amb el passeig, les converses, les petites recollides de flors i plantes segueix, i després de fer el ram. Ja de camí de tornada cap a casa, el sol, el verd i la companyia han escalfat una mica el cor.
Les entitats i equipaments implicades en la creació i execució del Taller d’Estimulació Comunitària són el Pla de Barris Carmel, el Casal de Barri La Barraca, la Biblioteca El Carmel- Juan Marsé, l’Agència de la Salut Pública, el CAP Horta, CAP Carmel, el Punt Òmnia-Marti Codolar, el Punt Òmnia- Adsis, Carmel a la vista (fons documental El Carmel), Konsulta +22, Projecte vulnerables.
