Guia de comunicació amb perspectiva intercultural

Com trencar estereotips amb l'ús de la comunicació

Guia de comunicació amb perspectiva intercultural. Com trencar estereotips amb l'ús de la comunicació

1. Què és la interculturalitat?

A Barcelona s'hi parlen més de 300 llengües, hi ha més de 980 comunitats i entitats religioses i de consciència de 28 confessions.

El 29 % de les persones que viuen a la ciutat han nascut a l'estranger i procedeixen de 183 països.*

Davant d'aquesta realitat és important repensar la ciutat i els seus barris com un espai comú sense segregacions, on es respecti la pluralitat sociocultural i on el racisme, la discriminació i l'exclusió no tinguin cabuda.

La interculturalitat promou la interacció i el diàleg entre persones i col·lectius des de la igualtat de drets i superant les relacions de poder.

Una comunicació amb perspectiva intercultural és clau per promoure el reconeixement i la visibilitat d'aquesta diversitat i generar espais de trobada. Aquesta guia pot ser útil per fer-ho!

* Segons les dades del Padró municipal d'habitants de Barcelona del 2021.

2. Com fer un ús inclusiu de la llengua?

A Barcelona, hi interactuen moltes realitats i per això és important visibilitzar en el llenguatge la pluralitat de la nostra ciutat.

Es pot parlar de manera respectuosa sense haver de recórrer a paraules, expressions o imatges que poden marginar, fer mal i alimentar els prejudicis existents de moltes persones i col·lectius.

Expressar-se de forma inclusiva dona visibilitat a moltes cultures minoritzades davant la cultura hegemònica i pot facilitar la cohesió social.

A continuació, alguns exemples!

Cal evitar expressions que són conseqüència de l'etnocentrisme i el racisme

Expressions que cal evitar Proposta Reflexió
Persona immigrant Persona migrada/que va migrar La migració és un procés que comença i acaba. No és per si mateix un tret definitori.
Immigrant il·legal Persona en situació (administrativa) irregular Cap persona és il·legal.
Persona de color Persona negra/persona racialitzada/persona afrodescendent En català persona de color és ofensiu i erroni.
Moro/mora Persona del Magrib/persona marroquina/persona algeriana... Si no s'usa com a autorepresentació és un insult, cal evitar-ho.
Immigrant de segona generació Persona catalana (descendent de persones que van migrar) La migració no s'hereta.
Terrorisme islàmic Extremisme violent Utilitzar el nom del grup terrorista concret sense associar-lo a l'islam o reduir la gihad a la violència.
Terrorisme gihadista
Raça gitana Poble Gitano Totes les persones pertanyen a la mateixa subespècie d'homínids però tenen identitats i cultures diferents. Tot i això, existeix una concepció social del terme raça que opera generant desigualtats i jerarquitzant la societat.
Anar al paki/anar al badulaque/comprar al xinès Anar al supermercat/anar al [nom del supermercat o botiga]/comprar al basar Definir una botiga pel pretès origen de la persona que la regenta és excloent i imprecís. A més, paki va sorgir com un insult i no s'hauria d'utilitzar per designar ningú.

Saps que...?

La classe social també és un factor clau en el racisme
i la xenofòbia. Imagina dues persones que venen de l'Índia a treballar a Barcelona, una ha de vendre roba al carrer perquè encara està en situació administrativa irregular, l'altra és la nova incorporació en una multinacional informàtica: qui creus que rebrà més violència?

Expressions que cal evitar Proposta Reflexió
Anar com un gitano Anar brut o desmanegat En la llengua catalana tenim moltes expressions que són conseqüència directa de l'etnocentrisme, del racisme i dels prejudicis ètnics o culturals, cal evitar-les.
Sense moros a la costa Ningú a la vista
Ens van prometre l'oro i el moro Ens ho van prometre tot
Treballar com un negre Treballar molt, sense descans
Feina de xinos Feina molt laboriosa
i meticulosa
No estar catòlic No tenir un bon dia
20 migrants arriben a la costa 20 persones arriben a la costa Cal humanitzar la forma en què parlem per evitar categories que puguin desdibuixar la persona.
Usar macroetiquetes per referir-se a una persona en concret: àrab, de l'est, asiàtica, llatinoamericana, africana, subsahariana, etc. Dir el país o ciutat d'origen (xinès/esa, de Pequín, del Perú…).

Si no se sap d'on és aquella persona (ciutat, regió), sempre se li pot preguntar: la curiositat és una arma contra el racisme!		 Pot reforçar la generalització i els estereotips (positius i negatius) de comunitats heterogènies.

Saps que...?

Quan es generalitza o es prejutja les persones per perfils racials s'oblida que tothom es defineix per múltiples eixos: classe social, religió, origen, capacitats físiques o intel·lectuals, gènere, edat, identitat sexual, identitat cultural...

El país d'origen, el color de pell, la religió, l'accent… no definei xen la personalitat de ningú.

Per a més informació i exemples també es pot consultar la Guia de comunicació inclusiva de l'Ajuntament de Barcelona

3. Embolics amb la terminologia

A causa d'una educació etnocèntrica i del desconeixement de la mateixa història, és molt habitual parlar amb poc rigor de certs territoris, cultures o religions.

Està bé aprendre d'uns errors que poden ser ofensius i mostrar més interès per conèixer les particularitats dels veïns i veïnes de la ciutat.

A continuació hi ha alguns exemples per reflexionar-hi però la millor manera per saber si s'està utilitzant bé la terminologia és mantenir una escolta activa, informar-se, preguntar i respectar com les persones volen ser anomenades.

Erroni Reflexions
El control del Senat americà es decidirà al gener Americà/na no és sinònim d'estatunidenc/a. Hi ha molts més països a Amèrica que els EUA.
M'agradaria viatjar a l'Amèrica del Sud...

Mèxic és preciós		 Hi ha països llatinoamericans que no són a l'Amèrica del Sud, com per exemple Mèxic (Amèrica del Nord), Cuba (el Carib) o Guatemala (Amèrica Central).
—D'on és el Mohsin?
—Hindú		 La religió no defineix l'origen de ningú,
ni viceversa.

Hi ha adjectius que es refereixen a la religió (persona musulmana, jueva, hindú o hinduista, protestant, catòlica...)
i d'altres que designen l'Estat/país/ territori (persona de Síria, turca, del Perú, de l'Índia, xinesa...).
Saps on és l'església evangelista de Gràcia? Evangelista és un terme usat incorrectament per denominar les persones o esglésies evangèliques o protestants.
Tu ets cristiana? Pensava que eres evangèlica El cristianisme evangèlic (o protestant) és una branca del cristianisme, com ho és també el catolicisme o el cristianisme ortodox, entre d'altres.
Faig classe de religió cada diumenge Religió no fa referència només al catolicisme, n'hi ha moltíssimes més.
Compte amb ubicar les persones en bàndols! Persones autòctones/immigrants
Persones d'aquí/de fora
Persones catalanes de tota la vida		 Cal evitar la contraposició nosaltres/ells i construir un nosaltres on tothom tingui cabuda.

Saps que...?

Una comunicació amb perspectiva intercultural no és només triar unes paraules concretes, també és mantenir diàlegs des del respecte i amb voluntat d'entesa.

4. Activa la mirada crítica!

A la televisió, en un cartell, per internet… es veuen moltes representacions de persones i col·lectius tractats de manera poc respectuosa i sense perspectiva intercultural.

Per mantenir un esperit crític davant de tot això és bo fer-se algunes preguntes:

1 Qui s'hi representa? Qui NO s'hi representa?

Hi apareixen només persones blanques amb un tipus d'estètica, corporalitat i situació socioeconòmica? S'hi representa la pluralitat cultural i religiosa de la ciutat?

2 Hi ha imatges estereotipades?

La desconeixença o la falta d'interès fan que sovint es faci una representació estigmatitzadora d'algunes cultures, per això és important tenir una actitud oberta i dialogant i no caure en estereotips: cal rascar la superfície!

3 Les imatges deshumanitzen o criminalitzen les persones que s'hi representen?

La majoria de representacions de persones no blanques o de col·lectius oprimits es fan en contextos de violència, pobresa, delinqüència, catàstrofe... Això fa tenir una idea molt condicionada de certs col·lectius que no es correspon amb la realitat.

Compte amb viralitzar missatges d'odi!

Hi ha missatges a les xarxes que tenen com a objectiu difondre l'odi i la por. Sovint, amb la millor de les intencions, es reacciona a aquests missatges generant l'efecte invers al desitjat: fent que arribin encara més lluny… És interessant pensar en alternatives de denúncia sense viralitzar contingut assetjador o racista.

5. Conclusions

La perspectiva intercultural és dinàmica perquè la societat
i les relacions entre les persones són canviants i es transformen amb el temps.

Mantinguem una escolta activa i generem diàlegs des de la confiança per aconseguir una ciutat i uns barris plurals
i cohesionats.

En aquests processos d'aprenentatge poden sorgir encara més dubtes, és completament normal, però és responsabilitat de tothom continuar aprenent i trencar amb inèrcies que alimenten els prejudicis, la desinformació i la discriminació.

Hi ha moltes entitats i persones que treballen perquè Barcelona sigui una ciutat intercultural, consulta #XarxaBCNAntirumors per a més informació.

6. Glossari

Aquí hi ha un glossari amb termes relacionats amb la interculturalitat que pot aclarir alguns dubtes.

Ciutadania
Concepte jurídic vinculat a la pertinença a un estat nació. A escala local, entenem el conjunt de persones, veïnes i veïns que viuen a Barcelona, i que formen part de la ciutat i de la societat que la integra independentment de la seva situació jurídica, de la seva procedència o de la seva pertinença cultural.
Font: Departament d'Interculturalitat i Pluralisme Religiós. Ajuntament de Barcelona
Cohesió social
Benestar comú d'una societat on predomina l'equitat davant la desigualtat, on es fomenta la cohesió a través de vincles socials i on les institucions són legítimes i aborden les situacions de conflicte.
Font: Glossari PICI (Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural)
Comunitat
Des del punt de vista local, es refereix a un barri, una zona o una ciutat integrada per una població, un territori, uns recursos i unes demandes de les veïnes i els veïns. Des d'altres punts de vista, també es pot parlar de comunitats nacionals, o bé de trets compartits per grups humans o col·lectivitats (costums, llengües, valors, cultura, religió, etcètera).
Font: Glossari PICI (Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural)

Conflicte
És una situació de desacord o no concordança entre dues o més idees, actituds o comportaments de diferents persones o grups.
Des del punt de vista intercultural, els conflictes i la manera com s'aborden són una oportunitat per transformar les estructures de desigualtat, discriminació o exclusió que es produeixen en una societat i visibilitzar jerarquies i relacions de poder.
Font: Enciclopèdia Catalana.
Glossari PICI (Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural)
Cultura
Entenem per cultura el conjunt de trets distintius espirituals, materials, intel·lectuals i emocionals de la societat o d'un grup social, i que abasta, a més de l'art i la literatura, els estils de vida, les formes de convivència, els sistemes de valors, les tradicions i les creences.
Font: UNESCO, 2011
Diàleg intercultural
Procés consistent en un intercanvi o interacció obert i respectuós entre persones, grups i organitzacions amb arrels culturals o visions del món diferents. El diàleg intercultural busca aprofundir en l'entesa de les diferents perspectives i pràctiques; augmentar la participació, la llibertat i capacitat de prendre decisions; fomentar la igualtat i reforçar els processos creatius. Les jerarquies, els privilegis, la cultura hegemònica enfront la cultura minoritària o l’abús de poder, entre d’altres, són alguns dels seus obstacles.
Font: Definició UE Any Europeu del Diàleg Intercultural; Resolució del Parlament Europeu, de 19 de gener de 2016, sobre el paper del diàleg intercultural, la diversitat cultural i l'educació en la promoció dels valors fonamentals de la UE.
Discriminació
Una persona pateix discriminació quan és tractada de manera diferent i amb menyspreu per la cultura, origen ètnic, orientació sexual, creences religioses, capacitats, gènere, corporalitat o qualsevol altra característica. A escala grupal, la discriminació és un mecanisme d'exclusió i de dominació de determinats grups sobre d’altres.
Les discriminacions afecten els drets de les persones i també són estructurals i es produeixen en àmbits com l’administració, la política, la justícia...
Font: Definició de l'OND Informe de l’Observatori de les Discriminacions 2021. Resum executiu punt 2 i 5.
Diversitat cultural
Diverses formes de cultura que es manifesten en l’originalitat i la pluralitat de les identitats que caracteritzen els grups i les societats que componen la humanitat; i que són font d’intercanvis, d’innovació i de creativitat.
Font: Comisión Europea. Red Europea de Migraciones (EMN). Glosario sobre Migración y Asilo 2.0. Un instrumento para una mayor comparabilidad. Enero de 2012, segunda edición. Definició extreta de la Declaració Universal de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural.
Empoderament
Procés mitjançant el qual les persones i els grups socials recuperen i incrementen conscientment la seva capacitat de decisió, lideratge i influència sobre les altres persones, les institucions o la societat.
Font: Repensant la participació de la ciutadania al món local. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2015
Equitat
Política pública adreçada al conjunt de veïnes i veïns que aplica les accions necessàries per garantir que no es produeixen discriminacions, desigualtats i obstacles en l’accés als serveis, programes i equipaments municipals o als espais de representació i decisió. Les polítiques per l’equitat busquen eliminar les barreres que impedeixen l’existència d’una veritable igualtat d’oportunitats entre les persones.
Font: Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós. Ajuntament de Barcelona
Escolta activa
Forma de comunicació amb voluntat d’entesa i interès per l’altre que permet establir un sentiment de confiança entre les dues persones que s’estan comunicant.
Estereotip
Generalització que es fa sobre la totalitat de persones d’un grup. Atribueix característiques a les persones en la mesura que són membres del grup en lloc de ser jutjades per les característiques individuals.
Font: Myers 1995. Citat a la Guia antirumors de l'Ajuntament de Barcelona
Estigmatització
Procés pel qual algú, una conducta, una idea, etc., és definit com a anormal o desviat per part d’un grup amb poder a fi de fomen­tar-ne el rebuig social.
Etnicitat
Identificació social que es produeix sobre un grup humà a partir de les característiques que suposadament comparteixen de tipus cultural, físic, lingüístic. Se sol confondre etnicitat amb raça.
Font: Glossari PICI (Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural)
Etnocentrisme
Actitud per la qual es jutgen o es valoren altres cultures des de la perspectiva de la pròpia, pel fet de considerar els costums, els valors i les creences del mateix grup com les millors, les normals i les correctes i, fins i tot, les superiors.
Grup ètnic
Grup que es caracteritza per tenir uns trets culturals, físics, lingüístics o religiosos assumits pels seus membres o atribuïts per altres individus, i que forma part d’una societat més àmplia. El principal grup ètnic històric de Barcelona és el Poble Gitano, que té presència a la ciutat des del segle XV.
Font: Glossari PICI (Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural)
Identitat
Forma en què les persones i els grups humans es perceben i es defineixen a si mateixos. La identitat té un component d’autoconcepció, com també d’atribució i de reconeixement per part d’altres grups o de la societat.
Font: Glossari PICI (Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural)
Interacció
Principi específic de l’enfocament intercultural, en què a partir del reconeixement de les diferències i la lluita contra les desigualtats i la discriminació posa l’èmfasi en la generació d’espais d’interrelació entre les veïnes i els veïns i els aspectes i interessos comuns que comparteixen les persones. Aquest procés de relació s’ha de produir de forma recíproca, bidireccional, dinàmica i en ple pla d’igualtat que eviti relacions de poder. La interacció implica facilitar la generació de vincles entre persones de diversos bagatges o orígens culturals. Aquests vincles, si es produeixen des de la igualtat d’estatus i en un context de confiança i cooperació, faciliten que es trenquin estereotips, es fomenti el pensament crític, es valorin elements comuns i es generin nous sentits de pertinença compartits.
Font: Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós. Ajuntament de Barcelona
Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030
Interculturalitat / Perspectiva intercultural
És el plantejament sociopolític adreçat a tot el conjunt de la societat que té a veure amb la manera d'incidir en les relacions de poder i en els elements estructurals que les determinen. La interculturalitat posa l’èmfasi en el fet que factors com l’origen, els elements etnoracials, el bagatge cultural, la religió o la fisonomia de les persones no suposin factors addicionals de desigualtat i que no dificultin l’accés als espais de decisió i construcció col·lectiva de la societat. La interculturalitat reconeix la diversitat sociocultural a través del dret a la diferència. Aquestes diversitats, però, no es poden vincular només amb els processos migratoris atès que han de tenir present realitats històriques de col·lectius com el Poble Gitano, les creences i les conviccions, les llengües...
La interculturalitat posa en valor la interacció i el diàleg intercultural entre persones i col·lectius des de la igualtat de drets i superant les relacions de poder.
Font: Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós. Ajuntament de Barcelona
Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030
Interseccionalitat
És la teoria que estudia la interacció entre els diferents eixos d'opressió i els entén no com una simple addició de factors de desigualtat i/o discriminació, sinó com un conjunt de factors que interactuen entre ells.
Laïcisme
Doctrina que defensa el caràcter privat de les religions i les exclou de l'espai i les institucions públiques.
Font: Oficina d'Afers Religiosos (OAR)
Laïcitat
Principi de separació entre les institucions públiques i les confessions religioses.
Font: Oficina d'Afers Religiosos (OAR)
Persona racialitzada
Persona a qui la societat ha assignat una categoria racial que dictamina el tractament opressiu o discriminatori que rep, en particular de les institucions formals, a través del racisme sistemàtic i institucionalitzat. El terme busca posar en relleu que la raça és una construcció social imposada pels grups dominants sobre els grups oprimits.
Font: MODII. Plataforma virtual de comunicació inclusiva
Pertinença
Autoassignació i identificació d'una persona cap a un col·lectiu (territorial, nacional, ètnic, religiós, cultural, lingüístic...).
Font: Giménez Romero, Carlos
Pluralisme religiós
Política de reconeixement de la coexistència de diferents expressions de consciència (religioses o no) en què l'Administració pública assumeix la garantia dels drets fonamentals promovent que aquesta coexistència es doni en termes de llibertat, equitat i respecte.
Font: http://www.antoniocasella.eu/nume/Beckford_1999.pdf#page=4
Plurilingüisme
És la facultat d’utilitzar de manera passiva o activa diferents llengües, independentment que siguin natives. Es tracta d’una realitat ben normal en moltes societat del món on existeixen gran varietat d’idiomes o en societats etnoculturalment diferenciades.
Font: Definició de Pere Comelles. UB
Prejudici
És una presumpció prèvia sobre una persona o grup basada en el coneixement parcial, esbiaixat, indirecte o incomplet. El prejudici pot generar una actitud hostil i desconfiada envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de la seva pertinença en aquest grup.
Font: Giménez Romero, Carlos
Principi d'igualtat
Implica el compromís en la defensa dels drets humans i les necessitats bàsiques; en la igualtat de tracte, d’accés i drets de totes les persones amb independència de l’origen, elements etnoracials, bagatge cultural o religiós i situació jurídica que té molt present la seva interrelació amb altres factors com ara el sexe, la identitat de gènere, l’edat, la classe social, l’orientació sexual o les diferents capacitats funcionals. Per aquest motiu és fonamental que les actuacions per promoure aquesta igualtat tinguin molt present la perspectiva interseccional. Aquest principi implica la identificació i la visualització de les desigualtats, així com l’anàlisi de les seves causes des del compromís en la lluita contra qualsevol tipus de discriminació com una prioritat política i social. És molt important no confondre igualtat amb homogeneïtat.
Font: Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030
Raça
És una construcció social que s’utilitza per classificar les persones. La raça es va construir com un sistema jeràrquic d’agrupació de persones per tal de generar classificacions socials per identificar, diferenciar i marginalitzar alguns grups en diferents nacions del món i està estretament relacionada amb els processos colonitzadors europeus, especialment a partir del segle XIX. No és un concepte acceptat per la ciència.
Racisme
Ideologia que empara la discriminació activa —foment d’odi, hostilitat, discriminació o violència— de persones o grups per motius relacionats amb l’origen o les característiques ètniques, culturals, lingüístiques o religioses. El racisme és un delicte tipificat al Codi penal en l'article 510. Com a ideologia el racisme defensa la superioritat d’una raça respecte de les altres i la necessitat de mantenir-la aïllada o separada dins d’una comunitat o d’un país. El racisme és una forma de dominació, opressió i explotació que impedeix l’accés de grups socials als resultats del desenvolupament econòmic.
Font: Giménez Romero, Carlos / Franz Fanon
Racisme institucional
Conjunt de polítiques, pràctiques i procediments arrelats en una organització o institució que tenen com a conseqüència impedir que determinades persones i grups —especialment persones racialitzades— puguin assolir una posició d’igualtat. Les seves conseqüències són la discriminació en l’accés als serveis públics, al treball i l'ocupació, a l'habitatge, a l’educació, a la justícia, a l’atenció sanitària, al poder polític, als llocs de decisió, etcètera. El racisme institucional s’expressa a través de lleis i normes, però també a través de discursos polítics i de pràctiques institucionals de persones que treballen a l’Administració pública i que són les que han d’implementar les lleis.
Font: Inspirat en Teun A. Van Dijk (UPF), Daniel Buraschi i María José Aguilar Idáñez
Reconeixement de la diversitat
Principi que fa referència a la necessitat de reconèixer, valorar i respectar la diversitat cultural —els orígens i els contextos culturals diversos— en un sentit ampli (diversitat ètnica, religiosa, cultural, lingüística, sabers diversos, orientació sexual, sexe, diversitat funcional, capacitats, etcètera). La diversitat sociocultural és inherent a les societats humanes. El reconeixement de la diversitat proposa una mirada empàtica que vagi més enllà de la tolerància.
El reconeixement de la diversitat no té res a veure amb el folklorisme exotitzador que tenen certes mirades sobre aspectes culturals de grups o comunitats.
Font: Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030 / Guia pràctica per a l’agent antirumors. Ajuntament de Barcelona, 2016
Segregació
Pràctica institucional o social consistent en la separació i l’aïllament de persones, classes socials o col·lectius socioculturals diferenciats, sigui físicament, espacialment o en determinats àmbits de la vida pública. La segregació és contrària a la interculturalitat i al principi d'interacció positiva.
Font: Giménez Romero, Carlos
Xenofòbia
Odi i hostilitat envers les persones estrangeres. Actituds, prejudicis o conductes que rebutgen, exclouen i menyspreen altres persones basant-se en la condició d’estranger o estrany a la identitat de la comunitat, de la societat o del país.
Font: Glossari de l'OIM (Organització Internacional per a les Migracions)

Anar al: contingut principal »

Obre en nova finestraLogo de l'Ajuntament de Barcelona