Plató va situar l’ànima com la seu del nostre comportament i, a més, com allò que havia de determinar el nostre lloc a la societat. Segles després, el determinisme genètic ha fet una cosa similar. Però, què més hi ha entre Plató i aquesta mirada reduccionista?  

La idea del bé és tan antiga com la filosofia i s’estén al llarg de tot el pensament occidental i oriental. Com podem reservar un espai per a repensar l’ètica i el cos en aquest temps de reduccionisme científic, d’IA i valors penjats al núvol? 

Cicle coordinat per Francis García Collado