Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana (s. XVIII-XX) pretén explicar com un país petit i amb escassedat de recursos naturals i una demografia reduïda a principis del segle XVIII, va esdevenir al segle XIX una potència industrial al sud d’Europa i com hi va contribuir el comerç marítim amb Amèrica. La mostra també permet conèixer com el comerç i la construcció naval van ajudar a la gran transformació i modernització de Catalunya al segle XIX i reflexiona sobre com ha canviat la relació de les persones amb el mar.

L’exposició parteix de principis del XVIII, quan després de la Guerra de Successió, Catalunya té abolides totes les institucions de govern, és un país empobrit i castigat per la guerra. Però en un parell de generacions Catalunya viu un creixement demogràfic i econòmic que va permetre no només en sortir de l’estancament sinó encara fer un salt endavant. Des de la Junta de Comerç de Barcelona, creada el 1758, Antoni de Capmany, considerat ara un pioner de la historiografia econòmica europea, va demostrar a través dels seus estudis històrics que Catalunya era un país amb una tradició navegant, comercial i industrial molt arrelada, i que aquest tarannà emprenedor, afavorit ara per una estructura productiva molt dinàmica, podia fer possible tornar a crear un cicle de progrés i generar riquesa arreu del territori. El passat marítim del país esdevindrà un capital encara molt valuós i el progrés arribarà, altre cop, per mar.

Entre les peces més emblemàtiques del fons del Museu Marítim exposades destaquen la pintura Nouvelle description de la Fameuse Ville de Barcelone cappitalle de la province de Catalogne (s. XIX); el model fragata Mataró, datada a l’últim quart segle XVIII; el model fragata Barcelona, de la segona meitat del segle XIX; una caixa moble de transport de mercaderia del segle XVIII; el model fragata mercant Diputación, de la segona meitat segle XIX; un model Ictíneo II, realitzat pel taller Museu Marítim (1960); una espectacular maqueta del dic flotant i deposant del port (1929); la pintura Moll de Sant Bertran, Port de Barcelona, d’A. Casals (1912); el model del vapor correo Infanta Isabel de Borbón, de 1913; la barca catalana o el llagut Jean et Marie, entre d’altres.