Posar el dit a l’ull és un projecte que presenta el treball de Lluís Hortalà (Olot, Girona, 1959) , que interpel·la allò que anomenem la contemporaneïtat amb recursos de la tradició pictòrica, basant-se en la visió com a mecanisme d’aproximació al món. Opera conceptualment, i amb una certa ironia, sobre les estructures que sustenten el pensament o el poder. La seva obra planteja un joc sobre l’aparença, l’acceptació de l’engany o la rèplica de realitat, les tècniques que utilitza l’art per produir i reproduir les imatges, el miratge i els límits del trompe-l’œil, la il·lusió òptica o la imitació, l’artifici.

El que podria semblar una mera mostra de virtuosisme és un revulsiu per enfrontar-nos a un exercici de reflexió sobre els mecanismes de coneixement en què es fonamenten els models culturals i socials. En aquest sentit, Hortalà qüestiona críticament de quina manera la modernitat i l’avantguarda possibiliten o impedeixen una reflexió sobre la pràctica artística contemporània; o, com indica Jacques Rancière, la relació de l’estètica amb la política. El seu treball no es consagra a una simple historicitat, sinó que té lloc en la ruptura que es genera en les formes de producció i de visibilitat de l’obra.

Exposició comissariada per Teresa Grandas.