Rosi Braidotti i Donna Haraway exploren el feminisme des de perspectives posthumanistes i materialistes. Braidotti desafia les dicotomies tradicionals de naturalesa/cultura i proposa entendre el subjecte en termes de fluïdesa i connexions amb allò no-humà. Haraway, amb el seu concepte de cíborg, ja va criticar en els anys vuitanta les dualitats essencials i planteja un feminisme que fusioni la tecnologia i les xarxes híbrides, diluint els límits entre el que és humà, el que és animal i la màquina. Repensant les dues autores, analitzarem en què i en qui s'està convertint el cos i l'ànima de les dones. 

La idea del bé és tan antiga com la filosofia i s’estén al llarg de tot el pensament occidental i oriental. Com podem reservar un espai per a repensar l’ètica i el cos en aquest temps de reduccionisme científic, d’IA i valors penjats al núvol?

Belén González-Barros, professora de la UNED i d'educació secundària.

Cicle coordinat per Francis García Collado.