A càrrec de: Víctor Cano Toledo.

En aquesta exposició es presenten diferents històries narrades a través d’obres escultòriques compreses en l’abstracció geomètrica; paisatges caòtics versus paisatges en ordre, il·lusions òptiques interactives, escultures lumíniques immersives, formes, colors, llum, i un gran ventall de contrastos. A través de la seva obra, l’artista ens parla sobre idees i sentiments universals que viatgen conceptualment entre el científic i l’espiritual.

El microcosmos, l’infinit, la visió perifèrica, la percepció espacial i la bellesa són alguns dels conceptes que giren al voltant de les seves creacions. No és en el que veiem, sinó en el que no veiem, on es troba la seva màxima inspiració.

Per a ell, l’art, és sense dubte, el llenguatge de l’ànima. Contempla, “mira” més enllà, i “veuràs”, reivindica en Víctor.