Com quelcom que té la capacitat de cobrir i amagar; de mostrar i assenyalar, la tela és un element dúctil i mal·leable que esdevé una eina de treball alhora que també pot ser opressora dels cossos. L'exposició posa al centre l'acció de teixir i del fet de telar com a element polític i social, un símbol connotat que amaga la violència exercida cap als cossos femenins des dels espais hegemònics. Parlem d'uns cossos amagats i ferits per una societat que, si els contempla ho fa des de posicions heteronormatives, i si no els mira, els amaga dins

d'un discurs xenòfob, colonialista, trans-misogin i eurocèntric. A partir de la proposta de l'artista Maria Alcaide, l'exposició es desplega i ocupa l'espai com a punt de partida per significar les lluites des dels espais de la quotidianitat.