Exposició 'La fragilitat en el temps. Col·lecció de vidres del MAC'
Exposició 'La fragilitat en el temps. Col·lecció de vidres del MAC'
Horaris
Dies | Hores | Preus | ||
---|---|---|---|---|
De dimarts a dissabtes
excepte 24 de desembre 31 de desembre |
de 09:30 h a 19:00 h |
Entrada general: 7 €
Reduïda: 5 € - 65 anys o més - pensionistes - titulars del Carnet Jove - carnet d'estudiant internacional - posseïdors del carnet de família nombrosa o monoparental - grups no turístics de mes de 10 persones
Gratuït: - menors 16 anys - persones aturades - persones amb certificat de discapacitat - membres de l'ICOM o l'ICOMOS - membres de la SCA (Soc. Catalana Arqueologia) - membres de l'AMC (Ass. Museòlegs Catalunya) - personal docent - 12 de febrer (Santa Eulàlia) - 23 d'abril (Sant Jordi) - 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) - 11 de setembre (La Diada) - 24 de setembre (La Mercé) - primer diumenge de cada mes
Arqueoticket: 14.5 €. |
||
diumenges i festius
i 24 de desembre 31 de desembre excepte 25 de desembre 26 de desembre 1 de gener |
de 10:00 h a 14:30 h |
Museu d'Arqueologia de Catalunya
- Adreça:
- Passeig de Santa Madrona, 39*41
- Districte:
- Sants-Montjuïc
- Barri:
- el Poble-sec
- Població:
- Barcelona
El vidre és un dels primers materials de síntesi elaborats per l´home, i és el protagonista d´una de les col·leccions més remarcables del Museu, única a Catalunya. Collarets i penjolls, gerres i bols, comptagotes i ungüentaris... L´exposició està formada per vidres trobats a les excavacions d´Empúries, Puig des Molins i Mallorca, així com per compres i donacions i cessions de particulars. En els tres àmbits en què s´articula, el visitant apreciarà una cuidada selecció de vidre antic que recorre diversos períodes històrics. Hem d´entendre el descobriment del vidre com a culminació d´una sèrie de processos que van permetre d´obtenir una massa líquida, quasi pastosa, la plasticitat de la qual permetia treballar-la en calent, donant-li tota mena de formes. El vidre és inodor, no altera el gust, és reutilitzable i fàcilment reciclable. Aquestes qualitats han fet que, del seu descobriment ençà, fa més de 4.000 anys, s´hagi utilitzat per cobrir les necessitats més diverses.
Les peces més destacades d´aquestes èpoques ens arriben, com dèiem, del Mediterrani oriental. Destaquem, en primer lloc, un alabastre d´entre els segles VI i IV aC, una mostra de vidre modelat sobre nucli amb decoració aplicada. La tècnica en qüestió consistia a fer un nucli de sorra i argila que, fi xat a una tija metàl·lica, es modelava segons la forma de l´objecte que es volia produir. Després, aquest nucli es cobria amb fils de vidre calent, es rodava sobre una superfície llisa i es posava al forn. Per decorar-lo, s´aplicaven fils de vidre de diferents colors, als quals es donava forma amb pintes i punxons. Finalment, s´afegien les nanses, el peu i la boca segons el model previst. Una vegada freds, el nucli i la tija es retiraven. Amb aquesta mateixa tècnica, es van elaborar tot un repertori de petits contenidors inspirats en les formes de la ceràmica grega: àmfores, amforiscs, aríbals, alabastres, enòcoes, hídries, ungüentaris, entre altres formes menys freqüents. Els petits vasos s´utilitzaven per guardar-hi ungüents i olis perfumats, substàncies delicades que necessitaven un contenidor estanc, inodor i opac. Aquestes formes van perdurar fins a començaments del segle I dC, quan la tècnica del vidre bufat va suplantar-les.
El Museu compta amb un gran nombre de peces fetes amb la tècnica del bufat: entre d´altres, els bols del Mediterrani oriental i occidental dels segles I i II dC; una gerra amb taques de colors; una àmfora amb nanses aplicades i decoració acanalada, de cercles concèntrics i motius geomètrics; una balsamera feta amb la tècnica del bufat a motlle (posterior al bufat a l´aire); un vas oriental del segle III dC amb fils aplicats en relleu; una ampolla siriana d´entre els segles III i IV dC amb decoració gravada; un comptagotes de la mateixa època, i un ungüentari palestí, dels segles IV-V dC, amb decoració de fils aplicats.